Que Joan Laporta despertés en una lona de 50 metres de llarg per 20 d'ample al passeig de l'Havana de Madrid a 100 metres i escaig de l'estadi del Bernabéu en plena campanya per la presidència del Barça és una acció de comunicació que ha sorprès a molts. Un cop d'efecte i un gol en notorietat i posicionament, no només en la ment dels socis del «més que un club», sinó en la de tota la societat. Hi haurà qui l'haurà pres per temerari, d'altres per maleducat, i qui per atrevit i genial. No pretenc analitzar si Laporta em sembla millor o pitjor candidat, sinó, tan sols, descodificar l'acció comunicativa que emprèn.

Perquè una audiència entengui una marca aquesta ha de tenir personalitat i caràcter, és el primer a definir abans de començar a comunicar i voler fer-se entendre. A les meves classes de branding explico les diferents eines que tenim per construir aquesta personalitat de marca, una de les quals és La Teoria dels Arquetips de Carl Jung. Definir un arquetip ajuda a focalitzar el llenguatge i les actuacions que una marca realitza a nivell comercial i publicitari, i atès que el nostre cervell rebutja el 80% dels impactes comunicatius que rebem, cal ser simple, concret i directe per resultar efectius en comunicació de masses. D'acord amb Jung, a Joan Laporta el definiria com a «líder» perquè em recorda una publicitat de Mercedes que resa: «Un llop amb pell de llop». Per què dissimular que es veu i es creu líder? En el món de la comunicació cal ser visible i notori, la timidesa no hi té lloc. Al líder l'admiren els followers, perquè és algú amb coratge, ganes, astúcia i el menyspreen els haters perquè representa una amenaça.

Laporta té ego, projecta seguretat i fa molt de temps que ocupa una posició a la nostra ment com el president que més èxits esportius ha aconseguit: 4 lligues, 1 Copa del Rei, 2 Champions , 3 Supercopes d'Espanya, 1 Supercopa d'Europa i 1 Copa del Mundial de Clubs, parlant només de futbol. Amén dels seus mítics «que els fotin», «al loro» i «no estamos tan mal» que fan de Laporta un personatge agosarat, decidit, que creu en el poder de la comunicació i que, com a líder s'anticipa i actua en els mitjans de comunicació per aconseguir el «posicionament « de la seva marca personal.

Laporta es fa visible i la resta dels competidors per la presidència del Camp Nou són seguidors amb poca visibilitat, els quals s'han vist obligats a pronunciar-se públicament sobre les accions d'un Laporta que els pren la iniciativa. Laporta s'apodera, a més a més, de la gestió de les emocions ja que posa en el centre el seu etern rival, el Reial Madrid, amb un «Ganas de volver a veros». No hi ha res que ens mobilitzi més que les nostres emocions, que són responsables del 90 % de les nostres decisions, no perquè ho digui jo, sinó la Harvard University.

La lona de Laporta provoca que tothom en parli i visualitzi Laporta com el candidat amb més carisma, reptador, imaginatiu i audaç que s'encamina de nou cap a la presidència dels culers amb pas de líder ferm i decidit. Actes com aquests no signifiquen que ja pugui comptar a seure al tron de nou, perquè una cosa és la campanya i el marc conceptual en el qual els diferents candidats adopten uns i altres rols, i una altra serà el desenllaç final. Però, a hores d'ara la lona simbòlicament resa: «El candidat, l'únic».