Dies enrere van sortir a la llum les converses d'un xat en què una colla de militars jubilats qüestionaven la democràcia i, fins i tot, arribaven a proposar la barbaritat d'afusellar 26 milions de persones.

Els seus plantejaments, nostàlgics dels franquisme, a part de ser criticables pel seu caràcter antidemocràtic, estaven carregats de violència i de menyspreu per la vida humana i per les persones que no comparteixen el seu pensament.

El programa Polònia de TV3 en van fer un gag (The sound of sables) on els van ridiculitzar, els van associar a malalties (Parkinson, tos, problemes de vista i de cor), a estar desfeinats («jugar a bingo en el casal»), a tenir problemes per moure's (anaven en taca taca i cadira de rodes) i a repapiejar. Van fer servir tots aquests elements en caracteritzar aquests militars perquè, per desgràcia, són els estereotips que s'associen a les persones grans en la nostra societat i que determinen la poca valoració social que patim.

Aquest esquetx no fa gràcia, ni crec que fos el seu objectiu. Pretenien fer una sàtira i atacar la forma de pensar d'aquestes persones, però, des del meu punt de vista, es van equivocar. Ridiculitzant-los per la seva edat sols van aconseguir confirmar els prejudicis que s'associen a la vellesa i que tenen com a resultat la nostra discriminació pel fet de ser grans, l'edatisme.

Aquesta discriminació comporta molts perjudicis en el dia a dia de les persones grans. El cas més flagrant de les seves conseqüències va ser la mortaldat patida a les residències per la covid-19, quan no es va permetre la derivació dels malalts als hospitals, amb independència del seu estat clínic. Va ser una total conculcació de drets per motius d'edat, que Amnistia Internacional concreta en el dret a la salut, el dret a la vida, el dret a la no discriminació per l'edat i el dret a una mort digna.

No ha estat sols l'esquetx de Polònia on s'han fet servir arguments edatistes. En totes les tertúlies s'ha ironitzat, minimitzant la importància de les afirmacions fetes en el xat, pel fet de ser vells i d'estar jubilats de l'exèrcit.

Ens hauríem de preguntar el motiu pel qual no n'hi ha hagut prou amb rebatre les seves opinions, sinó que, aprofitant l'edatisme existent a la societat, s'ha necessitat ridiculitzar-los per destruir-los personalment. Segurament, aquest acarnissament s'ha fet per la por que ha despertat la notícia, davant la possibilitat que aquesta ideologia antidemocràtica estigui fortament arrelada en l'actual exèrcit espanyol.