Arnaldo Otegi ja feia anys que intentava treure l'esquerra aberztale del mal pas quan va ser empresonat de nou i condemnat a 10 anys de presó pel cas Bateragune. La presó no era nova per al líder abertzale. Era la seva cinquena vegada. Però sí que va ser aquesta la primera ocasió en què el seu empresonament i condemna es produïen pel seu afany de posar fi a ETA.
Otegi va ser condemnat en primera instància per l'Audiència Nacional el setembre del 2011 i després el Tribunal Suprem va rebaixar la condemna a sis anys i mig, que va complir íntegrament. De res va servir el seu recurs d'empara al Constitucional qüestionant la imparcialitat del tribunal que el va condemnar en primera instància. El Constitucional -que presidia llavors Francisco Pérez de los Cobos, el que ja va amagar en el seu moment la filiació al Partit Popular- no hi va voler veure res i el recurs va arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va resoldre que efectivament Otegi i la resta d'encausats no van tenir un judici just per la parcialitat del tribunal.
Doncs bé, transcorreguts ja dos anys des del veredicte d'Estrasburg, ara el Suprem ha resolt, sense més ni més, que cal repetir el judici, fent seva la tesi de Vox, el partit d'extrema dreta que lidera Abascal. La mesura no sols és insòlita, sinó que xoca de ple contra tots els principis bàsics del dret penal. Una persona no pot ser jutjada dues vegades pel mateix cas i per l'anomenat in dubio pro reo. Això és la locució llatina que expressa el principi jurídic que, en cas de dubte, s'afavorirà l'imputat o acusat. El Suprem no sols hauria de demanar perdó i conducta a indemnitzar els acusats tan bon punt hagin passat més de sis anys a la presó per un judici injust. Hauria d'amonestar severament la sala de l'Audiència Nacional que no es va comportar d'acord amb el dret. Però, en comptes d'això, ha decidit jutjar de nou unes persones que ja han complert condemna per aquests fets. Un esperpent judicial que no sols no ajuda gens a la convivència, sinó que posa en dubte el funcionament de les més altes magistratures de l'Estat i el seu biaix ideològic.
