Enguany viurem una Fia-faia testimonial, adaptada al temps de pandèmia que ens ha tocat viure. Des de la recuperació de la baixada de falles, el 2001, la Fia-faia s'ha anat enriquint, com correspon a una festa viva i extraordinàriament participada.
La música i la dansa, han estat passos d'aquest enriquiment, i de l'adequació de la festa als temps actuals. Del seu encert en parla l'àmplia participació de baganesos i cerdanyolencs, en especial els joves, i l'assistència com a participants o espectadors de persones de tota la comarca i més enllà.
Tanmateix la mateixa dinàmica de la Fia-faia ja informa que estem immersos en ritual que té el seus orígens molts segles enrere. Les seves arrels, profundíssimes, marquen l'essència de la festa.
La participació d'un nombre cada vegada més gran de persones han fet necessari per la comunitat renovar i mantenir la consciència d'aquestes arrels.
Aquesta és la funció que realitzen les baules, un punt de reflexió fruit del propi creixement de la festa, explícites a Bagà, on en el moment abans de l'inici de la baixada, a peu de foc, una breu al·locució, sempre diferent, recorda als participants que són una baula, una anella més, que enllaça la tradició heretada dels avantpassats que han anat cremant les seves faies al llarg dels segles i els que la cremaran en el futur. Segueixen les instruccions precises respecte a la baixada, i s'inicia el camí seguint un ordre que va esdevenint tradicional: obre el pas el fallaire de més edat, seguit pel president de l'Associació, el bauler...
A Sant Julià de Cerdanyola, al moment d'iniciar la baixada l'autoritat dóna les instruccions, necessàries i bàsiques per a que transcorri sense dificultats; es recorda la parada a la Creu, on s'incorporen els músics a la baixada, les distàncies recomanades entre fallaires, etc. Seguidament tots repeteixen a l'uníson la frase tradicional i altres afegides recordant el destí: «porteu el foc fins a la plaça» i després «que ens il·lumini fins l'alba» Esperar l'alba com es fa des d'incomptables generacions, amb el foc encès. És un recordatori implícit de que els presents són una baula més entre els que passaren i els que vindran. Un cop acabada la crema general, i després dels costums nadalencs al voltant de l'àpat, cap a mitjanit els joves es reuneixen voltant del foc i mantindran la vetlla fins l'albada. La festa és una invocació per aturar l'avenç de la foscor, els dies cada vegada més curts; un cop celebrada la Fia-faia cal completar el ritual atàvic, cal esperar l'alba per veure com el dia creix. La Vetlla de Nadal és un tresor de la tradició, conservat a Cerdanyola.
Enguany serà especial, hem de fer el suficient perquè la baula no es trenqui, tot i no poder fer ni la crema general ni la Vetlla. Hem de mantenir viu el foc de la Fia-faia !, ni que sigui de manera testimonial.
