Deu mesos després arriben les festes de Nadal, aquell moment en què les famílies es troben i els joves (i els valents que volen ser joves permanent) celebren el Cap d'Any en colla, en grup, col·lectivament, abraçats i petonejats, saltant, ballant, compartint, mediterràniament, esbojarradament. La pandèmia encara marca les nostres vides (amb mascareta, que ningú no se n'oblidi!). Pel camí hi hem deixat moltes vides, moltes de persones grans, massa dolor. I arriben a aquestes celebracions tan especials en el nostre món encara amb interrogants sobre com combatre el Sars-cov-2, el virus. Amb la promesa que aquesta vacunació que s'anuncia per diumenge ha de ser l'inici de la nova vida amb seguretat sanitària (contra aquest virus, només). Aquests darrers dies hem viscut la batalla entre la salut i l'economia i hem decidit emprendre un camí híbrid que està ple de riscos. Perquè veritablement funcioni, per evitar que hi hagi un col·lapse del sistema sanitari, només hi ha una solució: apel·lar a la consciència individual de cadascú. Coneixedors que no tenim més medicaments que el passat mes de març (tenim més expertesa en el tractament, això sí) i amb tots els dubtes científics oberts com respondran les vacunes a les mutacions només ens resta, fer bondat. Mascareta i poc contacte. I que puguem tenir un Bon Nadal!
