A molts de nosaltres ens pot encantar que el Papa Francesc vingui a Manresa, però com s'explica que la ciutat s'hagi gastat tants calers fent activitats perquè sembli que està disposada a ser una ciutat turística? De la nit al dia, quan de moment la idea no té ni cap ni peus. Aquesta possible visita fins ara no ha estat altra cosa que vendre fum. Ni tan sols els jesuïtes manresans han explicat quina és la seva capacitat per atraure'l a venir a la ciutat. Ara bé, si se'n va anar a Lampedusa a plorar davant de la misèria, què hi vindria a fer a Manresa? Les xifres que figuraven en el Pla de la Manresa de 2022 parlaven de 100.000 turistes pelegrins. Era un pla sense un inventari d'establiments hotelers ni quins llocs de restauració podien ser potencialment beneficiaris d'un nombre de visitants que no deixen de ser indeterminats. Les dades provinents de La Cova de seguida van desinflar aquelles expectatives, situant-les molt més a la baixa. Amb la particularitat que la majoria dels que estaven disposats a venir durant l'estiu eren sobretot estudiants de les universitats i col·legis de jesuïtes. Aquest és el turisme que ens ha de salvar? La meva reflexió agnòstica basada en els fets que he observat fins ara em porta a concloure que de moment només interessa la façana, l'espectacle i la parafernàlia traduïts en la repercussió política mediàtica amb el més que discutible viatge del Papa, més que no pas la conversió, que apareix com a literatura barata en els fulls explicatius de la commemoració de la Manresa del 2022.
Per tractar-ho seriosament, la ciutat hauria de reconèixer que és històricament pobre i vella, i el conjunt dels seus representants explicar que volen treballar perquè no ho sigui tant. Fet aquest pas, semblaria lògic que el més important seria posar en valor la figura de sant Ignasi, ja que només en aquest sentit podria entendre'ns la vinguda del Papa, que és jesuïta, a la ciutat. Però fins ara les diverses administracions i els mateixos responsables religiosos han demostrat que val més el farciment que el gall. Ningú explica el fons de la qüestió: El que és fonamental de Sant Ignasi és la seva experiència de conversió, convençut que havia d'assolir la santedat. Després de deixar els hàbits militars va passar per Montserrat i va anar-se'n a viure a l'Hospital dels Pobres de Manresa, a rentar culs als malalts. Aquest fet és essencial en la seva conversió, perquè la dedicació a la gent que pateix fou una constant en la seva vida. Volia salvar ànimes i els Exercicis Espirituals n'eren l'instrument, però mai va oblidar aquesta dedicació als més pobres. En la tradició jesuítica aquest fet ha estat tant potent que un dels generals més venerats dins l'orde, el pare Pedro Arrupe, l'any 1980 en una conferència extraordinària a la Casa General dels jesuïtes a Roma va parlar de la caritat en el carisma ignasià. Aquestes aportacions de pobresa autèntica són les que haurien de conèixer els organitzadors dels actes sobre la Manresa ignasiana del 2022. Però ni ho fan ni els interessa: utilitzen la figura del sant a la babalà, conscients que en el fons la seva opció política no només ignora, sinó que menysté i menysprea totes les persones a les que el sant valorava. En tota la història de la projecció pública d'aquesta possible vinguda, aquest esperit no ha aparegut fins ara enlloc, ni per part de les elits jesuïtes ni per part de l'Ajuntament. Fins i tot he trobat a faltar reflexions com les de Xavier Melloni.
