Passats més de trenta anys, el túnel del Cadí torna a ser (quasi) impenetrable. A la sortida Nord, al cantó de la Cerdanya, els Mossos el bloquegen a tothom des de dimecres. Només passen els que tenen una raó professional o de força major acreditada i suposo argumentada davant de l'agent inquisidor. El mateix succeeix al Ripollès. Són (eren) les dues comarques de muntanya més receptores de visitants per lleure, segones residències i estadants en hotels rurals. És on el contagi presenta uns guarismes més desaforats. Als locals els ha tocat assumir les conseqüències del despropòsit de les decisions, en forma d'efecte secundari pervers de la pandèmia, desgranades pels «responsables». Per ser efectives, les ordres en qualsevol organització han de ser poques i clares. I, si pot ser, cal evitar contradiccions entre els qui comanden.

Des d'un punt de vista sociològic, en aquesta ocasió no em queda clar qui està confinat, si els ceretans i ripollesos de tot l'any o bé aquells que hi acudeixen de forma esporàdica, els que acostumaven a fer-ho els divendres i darrerament els dijous per esquivar el toc de queda de tres dies la setmana. Prenent la idea d'un bon amic periodista, hauria calgut prohibir la sortida als ciutadans de les àrees que hi aporten residents esporàdics, sobretot els de l'àrea metropolitana. Sí, tancar Barcelona. Els atabalats ciutadans fronterers, sobretot els restauradors i els comerciants, podrien fer la seva vida amb les limitacions que tenim tots els altres.

Qui decideix, entre altres defectes d'origen i concepte, ho fa a partir d'una visió «barcelonacèntrica» del problema i del país. Mentre un vicepresident i una consellera ho anunciaven, un altre al capdavant del Departament d'Empresa es referia a les «autoritats sanitàries» per espolsar-se culpes sobre el tancament de les dues valls pirinenques. Al mateix temps, qui és part important de tal sanedrí de comandament, el Dr. Argimon, declarava que la regulació per posar en quarantena social els nostres veïns d'alçada li sembla una mala proposta.

En el capítol de culpes cap a éssers anònims, en aquesta ocasió l'equació és força simple, la qual cosa no vol dir que sigui certa. Les diferents versions de pixapins que poblen el Pirineu, de forma intensa a les dues comarques amb situació excepcional, podrien ser la causa per la qual els contagiats actius estiguin a punt d'arribar als 2.000 per 100.000 habitants a Puigcerdà. Tenint en compte que parlem de terres amb poca població, en el moment d'escriure aquesta peça els malalts ceretans eren 209. Tot s'ha de posar en proporció. Per comparar, els contagiats ara a l'Índia són deu milions de ciutadans. Com sempre, tot és relatiu i paradoxal. Ho confirma que les estacions d'esquí siguin obertes, esperant no sé qui. Potser els tramposos que hi arribaran per una carretera perduda o presentaran un document fals per justificar el pas. I si els fan tornar enrere, sempre podran contagiar al Berguedà o a Osona. Aviat els topalls per passar seran al peatge de Sant Vicenç. Com més avall, pitjor. O millor.