La visita llampec de Felip de Borbó a Catalunya dilluns passat, d'amagat i divulgada només quan ja tornava a ser fora de Barcelona, és tot un reconeixement de la baixa popularitat de la monarquia al nostre país. Que quan el rei vingui a Catalunya s'hagi d'envoltar de l'anonimat o d'una bombolla de proteccions policials no deu ser gaire agradable ni per a ell mateix. Per això ve poc, perquè no vol sentir ni els crits de protesta ni la veu de les autoritats catalanes, que no traspuen habitualment gens d'entusiasme amb allò que el rei representa. De fet, Felip de Borbó sap prou bé que a Catalunya compta amb ben pocs suports i que aquí el percentatge de republicans és molt més alt que el de monàrquics. Però també hauria de saber que venir a Catalunya d'amagat, entornar-se'n i un cop a fora fer saber que ha vingut, no és precisament un exercici d'empatia política gaire encertat. I menys quan falta poc per a la vigília de Nadal, el dia que tradicionalment ha de fer l'únic discurs de l'any adreçat a tota la població. De què calia esperar que parlés aquest any? Doncs com a mínim hauria de rebutjar rotundament les pressions rebudes en les cartes d'alts comandaments jubilats de l'exèrcit i aclarir el cas insòlit del seu pare, fugat del país i amb moltes trifulgues encara per explicar. Aquest comentari va ser escrit abans que el rei fes el discurs de Nadal, però ara el lector ja deu saber què va dir. Si Felip VI no ha estat ben clar en aquestes qüestions i només ha parlat de flors i violes i que tot anirà bé, certificarà de nou el declivi imparable de la monarquia.

No és cap sorpresa que la Fiscalia hagi comunicat al Tribunal Suprem la seva oposició a un indult dels presos del procés. Ho justifica «per l'enorme gravetat dels fets» i perquè els imputats volien aconseguir «la independència i la proclamació d'una república» per mitjà del «trencament de l'ordre constitucional i de la integritat territorial de la nació». Vaja, els pitjors delictes del món mundial, que, segons la Fiscalia, es volen dissimular sota el nom de «dret a l'autodeterminació» que la justícia espanyola no accepta però que, recordem-ho, ja va ser reconegut per la Carta de les Nacions Unides del 1945. El fet és que el Suprem, recollida l'opinió dels organismes implicats, ha de fer arribar un informe global sobre l'hipotètic indult -que evidentment serà negatiu- al Govern de l'Estat, que és qui finalment haurà de decidir. La qüestió és: s'atrevirà Pedro Sánchez a concedir-lo?

Per desgràcia, el coronavirus es manté del tot actiu i obliga a fer un Nadal i un Cap d'Any insòlits, perquè amb un dèficit fiscal de 16.000 milions d'euros cada any, a Catalunya no hi ha recursos per mantenir l'equilibri que caldria entre economia i salut. Aquest és un tema essencial: el panorama seria molt diferent si es pogués indemnitzar com cal tots els tancaments que s'haguessin de fer. Una raó més que justifica la independència perquè en realitat no es tracta d'un simple dèficit, sinó d'un espoli anual impossible d'acceptar.