El carbassó és una de les verdures -en realitat una fruita- pròpies de l'estiu -tot i que se'n solen trobar tot l'any, d'hivernacle- més interessants des del punt de vista culinari. Des del punt de vista botànic és una varietat de carbassa. Pel que fa al minicarbassó -a vegades presentat amb la flor-, no és pas una espècie diferent, com a vegades es creu, sinó el carbassó immadur.
No oblidem que el carbassó és la carbassa jove, i dona plats tan deliciosos com els simples carbassons arrebossats, els carbassons fregits o a la planxa, la truita de carbassó, la verdura de carbassó (amb patates, mongetes tendres, etc.), els carbassons farcits, la sopa freda de carbassó amb crema de llet i formatge... Arreu de la Mediterrània, sobretot, trobem diverses receptes a base de carbassó o carbassa:?d'Itàlia, per exemple, en destacaríem alguna lasanya o els raviolis farcits, i de Grècia, uns carbassons al forn a l'estil de la mussaca d'albergínies.
Cal fer constar que, malgrat que van venir espècies de carbassa d'Amèrica (Cucurbita pepo), al Vell Món n'hi havia d'autòctones (Cucurbita maxima). N'hi ha de rodones i d'allargades, de petites i de grosses. Es cultiva la dita de cacauet o de violí, que al Pla de l'Estany anomenem rabequet (per la forma, sigui de cacauet o d'un instrument musical de corda; es fa servir per als bunyols i a molts llocs se'n feia una típica escudella o sopa). A les cases de pagès, els rabequets eren per a les persones i les carbasses, per als porcs€ També hi ha la de cabell d'àngel, bigarrada de color, la dolça o confitera (per fer al forn) i altres varietats que s'estan introduint, normalment procedents de l'Amèrica tropical: el zapallo (Cucurbita moscahta), el chayote (Sechium edule), la de Sant Roc (Caryoka nuciferum), les tres d'Amèrica, i les curioses de forma, també comestibles, carbassa serp (Trichosantes cucumeriana) i l'esponja (Luffa cilindrica) -que, en efecte, serveix d'esponja, un cop seca.
Per si fos poc, de la carbassa se'n mengen les flors -badocs, en algunes comarques- i les llavors, de les quals els cuiners en treuen un bon profit, i que diuen que van bé per a la pròstata. Es poden posar a les amanides, als muslis, als pans€ Els badocs són deliciosos simplement a la planxa, o bé en forma de crespell (bunyols), salat o dolç (ruixat amb mel), o bé farcits amb formatge, carn, anxoves..., tal com es fa a Itàlia o a Grècia.
Hi ha, doncs, diverses classes de carbasses i carbassons, pràcticament totes comestibles. N'hi ha de rodones, d'allargades, de molt petites i de molt grosses, d'hivern i d'estiu... Se'n fan unes excel·lents sopes i cremes, però també es pot guisar o fer al forn. A l'estiu es poden menjar en cru en amanides. Per utilitzar-la, només se sol pelar la carbassa d'hivern.
L'aigua és el principal component de la carbassa, també té prou hidrats de carboni i poques proteïnes i molt pocs greixos. El seu contingut calòric la fa apta en els règims. Té força fibra, per la qual cosa és laxant. Conté provitamina A i vitamina C. Ens aporta força calci, magnesi, fòsfor i una mica de ferro i zinc. El betacarotè té un efecte antioxidant, beneficiós per als radicals lliures. És excel·lent per a les malalties dels ronyons. El carbassó té un contingut similar, llevat del betacarotè, responsable del color taronja. És de fàcil digestió i pot tenir efectes laxants. ?
