El Pau fa 14 anys avui. Dels quatre (Roc, Jan, Lluc i ell) és l'únic que no té xicota (que és com identifica carinyosament l'Anna, la Judith i la Natàlia). Fa broma i se'n lamenta d'estar «lliure» (per Sant Jordi es deleix de regalar una rosa a algú més que la mare Carina i les àvies Teresa i Josefina), però no té pressa perquè sap que té altres reptes per superar. És conscient que avui engega una etapa clau en el seu creixement personal, alçada física a banda (que ja ha començat a experimentar i nosaltres hem observat).
No puc pas fer-li una comparativa de quan vaig complir els 14 anys perquè ens hi faríem mal, els dos. Fan bé, els de casa, de prohibir explicar-li batalletes d'avi, perquè la imaginació i la inventiva ja la tenen prou estimulada els nois d'avui. I la realitat tampoc no els estalvia situacions d'on treure lliçons per a la vida que els espera. Tal com van les coses aprendrà ràpid que les oportunitats cal aprofitar-les, que la societat li exigirà ser bona persona, responsable, honest, bon professional, competent, inquiet, obert al coneixement, generós, cívicament responsable, compromès socialment...
També estic convençut que sabrà plantar cara a les adversitats, i serà del morro fort en la lluita contra les injustícies, les fòbies incentivades, les cridòries i les retallades de drets i de llibertats.
Els de la seva edat, a més a més d'haver crescut al costat d'un Barça triomfant, també tenen arrelat el sentiment de pertànyer a un país envejat per tenir una llengua pròpia, una cultura mil·lenària com la seva història i la convicció dels seus anhels de llibertat. Els seus 14 anys els han passat aprenent a conviure en la diversitat cultural i religiosa. Han mamat l'essència de la solidaritat i el respecte. Tenen consciència del desastre mediambiental i no acceptaran veure hipotecat el seu futur, ni el dels seus fills.
Excuso dir que els nois de 14 anys, els germans, els cosins i els amics avançaran per l'esquerra, per la dreta, pel damunt i per sota els rabiüts aquests que viuen ancorats en èpoques passades de dictadura i repressió. Aquests que es manifesten contra una llei d'educació que elimina privilegis, discriminacions i biaix ideològic a les aules. Els mateixos que fan costat i aplaudeixen militars (actius i jubilats) que volen afusellar 26 milions de persones (una majoria) que no pensen com ells. Els mateixos que tapen les vergonyes d'un rei emèrit sospitós d'haver-se aprofitat del càrrec per enriquir-se il·lícitament, i que és moralment reprovable pel seu comportament antisocial.
Vistos els missatges nadalencs, m'agradaria saber l'exemplaritat dels consells pronunciats a La Zarzuela cada vegada que un Borbó arribava al 14 anys.
