A casa nostra, la Fia-Faia ha estat sempre el chupinazo de les festes nadalenques. El tret de sortida que ens assenyala que, a partir d'aquella mateixa nit, s'entra en un període de tradicions que s'encadenen una darrere l'altra. Dues setmanes durant les quals els hàbits apresos des de petits ens fan viure dins d'un núvol de cotó de sucre de fira.
Aquest any, però, no hi ha hagut tret de sortida. Hem entrat a les festes amb poca esma, conscients que, com a societat, no estem per gaires celebracions i que la mal anomenada «nova normalitat» també ens ha portat a haver de viure un «nou Nadal», que no havíem demanat, ni hauríem pogut imaginar, per molt que ens ho haguessin explicat.
I és que aquestes «noves festes» han fet néixer noves tradicions que, qui sap, si han vingut per quedar-se. N'hi ha per triar i remenar, totes pensades per donar resposta a qualsevol tipus de necessitats que, petits i grans, puguem tenir. Així, per exemple, els que sempre trobaven una excusa per no anar al sopar d'empresa, aquest any, amb sort, han pogut fer un sopar amb sabatilles tranquil·lament a casa, després d'haver recollit la seva caixa amb el menú per emportar del restaurant. Les llargues sobretaules dels dinars de Nadal s'han convertit en videotrucades, conferències telemàtiques i, fins i tot, dinars compartits a través de la pantalla d'un ordinador.
Les celebracions de Cap d'Any són una de les altres tradicions que, donada la normativa, cal ajustar. Entre les solucions proposades hi ha la de transformar el sopar en un dinar i fer les campanades a mitja tarda, sempre respectant el nombre màxim de persones i grups bombolla que es poden barrejar i evitant, d'aquesta manera, el toc de queda nocturn.
També els Reis ho tenen complicat per arribar de l'Orient aquest any. Per això, els més petits poden enviar la carta a Ses Majestats en format digital o demanar cita online al patge reial corresponent, que els atendrà perquè els regals arribin el dia que toca, sense que hi hagi problemes a causa de les restriccions de mobilitat. O, fins i tot, el tradicional tortell de Reis enguany anirà sense fava, que ja n'hem rebut prou durant l'any.
Segurament, però, hi ha una necessitat que cap d'aquestes propostes ens pot cobrir: el contacte humà. I, si bé és cert que fa molts mesos que ens veiem obligats a practicar l'aïllament social, es fa cada cop més difícil d'assumir perquè ja plou sobre mullat. Aquestes festes són sinònim d'abraçades, de petons, de retrobaments i, en definitiva, de contacte i caliu humà. La distància social està renyida amb el Nadal però, aquest any, el virus ens deixa poques opcions.
Si aquestes noves tradicions han vingut per quedar-se, que ho facin només les que ens faran una vida més fàcil. No les que ens apropen més al món dels autòmats i ens allunyen de l'humà.
Que el 2021 ens permeti gaudir dels nostres familiars i amics, recuperar les llargues sobretaules i que la màgia dels Reis d'Orient torni a omplir tots els racons. Que la Fia-Faia torni a donar el tret de sortida a les tradicionals festes berguedanes de Nadal.
