Hi ha paraules que cauen en desgràcia. El nom del fruit de la figuera n'és una. Sobretot pel que fa al sentit figurat d'algunes accepcions, amb una connotació quasi sempre negativa i sovint mascloide. Quantes vegades no hem sentit a dir que una noia és una figaflor o una figa tova, per dir que és extremament mancada d'ànim o energia? De qui no té caràcter se'n pot dir afigat, i de la roba o del vestit rebregats, afiganyats. Si un negoci o un projecte no funcionen, diem que han fet figa. I de qui s'adorm en públic, diem que pesa figues. Hi ha qui, d'una persona lletja, ridícula o malvada, en diu un figallot, i ser menys que una figa vol dir no donar cap importància a alguna cosa. Fer la figa, d'altra banda, es refereix a un determinat gest despectiu de burla i de menyspreu articulat amb els dits d'una mà. Col·loquialment, enfigar-se significa sentir una atracció quasi obsessiva per una dona. En el parlar dels Pirineus, una figa és també un tipus de berruga pròpia de les bèsties de càrrega, i a l'època en què proliferaven els animals de peu rodó, una figa era també una manera d'anomenar els excrement d'aquests animals. I al País Valencià, fer una figada és també fer un disbarat o errar en alguna cosa. Entre els refranys, cap de tan abjecte com «La figa i la dona quan torç el coll és bona». Però sortosament no totes les figues són del mateix paner, de manera que l'obertura d'una llibreria nova a Manresa, Ca la Figa, especialitzada en publicacions de temàtica feminista i LGTBIQ, i amb voluntat de convertir-se en un espai de trobada, on fer-hi xerrades, presentacions de llibres, exposicions i oferir-hi productes artesans elaborats per dones, és una bona notícia per a un final d'any que acabarà en aigua de figues.
