Soc l'esposa de l'Antoni Berenguer, i voldria exposar els fets que van passar abans del seu traspàs, causat per la covid-19:

El nostre fill va donar positiu per la covid-19 en el test realitzat el dia 21 d'octubre, resultat que li va ser comunicat el divendres dia 23. Aquest positiu venia donat per un possible contagi a la feina, ja que dos companys van presentar símptomes el divendres dia 16, i a l'anar al CAP la PCR va donar positiu. Van comunicar-ho a l'empresa, però els altres companys no son contactes estrets ja que les àrees de treball no eren les mateixes. Per aquest motiu, i per complir amb totes les mesures de seguretat, se'ls va dir que no era necessària una PCR.

Va ser el propi empresari qui, per seguretat de tots, va costejar-los una PCR a la resta de treballadors, que es va realitzar el dia 21 -com ja he esmentat- a uns laboratoris privats. El dijous 22 aquests laboratoris van comunicar a la resta de companys que eren negatius, i al nostre fill el divendres 23, que era positiu.

Immediatament es va posar en contacte amb el CatSalut al 061, que li va dir que ho comuniqués al seu CAP. Se li van demanar llavors els contactes estrets, i va donar els nostres noms i telèfon, i li van dir que en un parell de dies ens trucarien per fer la PCR.

Ell no tenia símptomes -a part dels típics d'un refredat- i tot i així des del CAP li van anar fent el seguiment (un parell de trucades en els 10 dies de quarantena). És en aquestes trucades que ell demanava cada cop quan ens trucarien. Cada cop li van dir que eren els rastrejadors del CatSalut qui havia de fer-ho, i que no patíssim que ja ho tenien present.

La seva quarantena començava el dia 21 -data del positiu- i acabava el dia 31. Durant aquests deu dies ell va teletreballar aïllat i des del CatSalut ningú es va dignar a trucar. El dia 1 de novembre, l'Antoni va començar a tossir lleugerament tot i no tenir febre ni cap altre molèstia aparent. Al trucar al metge de la mútua, se li va dir que s'anés controlant la temperatura, i es prengués ibuprofèn i xarop per la tos, si aquesta persistia.

La nit de l'1 al 2 va tossir més, i amb el xarop no li passava. No tenia febre, però vam anar a urgències de la Clínica Sant Josep de seguida. Allà el va deixar el nostre fill, i l'últim que ens va poder dir per telèfon és que se l'enduien a Sant Joan de Déu per fer-li mes proves. L'endemà al matí ja ens truquen i ens diuen que està a la UCI sedat i intubat, en estat crític. Va aguantar exactament 20 dies, i el 22 de novembre ens va deixar.

Val a dir que en aquests vint dies l'únic contacte que teníem era la trucada del metge de l'UCI, que ens anava informant de la seva evolució dins de l'extrema gravetat. Al final, el divendres dia 20 vaig poder veure'l una estona, i al cap de dos dies el seu cos va dir prou.

Serveixin aquestes paraules per deixar palès que el sistema encara té moltes deficiències, i que el que ens ha passat seria fins i tot denunciable. La família no ho farem, però volem que quedi constància que les coses no s'han fet bé en el nostre cas, i que potser sí que si s'haguessin fet, ara el Toni encara estaria entre nosaltres. I tot aquest sentiment que tinc dins és el què em fa expressar el què aquí escric, perquè no es repeteixi.