Aquest any que estem a punt de finalitzar és per oblidar degut al maleït coronavirus. Tot el mal que està causant ens obliga a reflexionar sobre les nostres febleses i vulnerabilitat. En aquest segle XXI on els avenços científics i tecnològics són increïbles un desconegut virus ha capgirat el món. La pandèmia està alterant els hàbits i les rutines als quals estàvem tan acostumats.
Les estadístiques de les conseqüències del mortal virus són esgarrifoses. El passat 10 de desembre el nombre de casos detectats a Espanya arribaven a 1.720.056 i el nombre de morts 47.344 entre els quals 24.080 residents en centres geriàtrics (públics, concertats i privats) eren víctimes del coronavirus o per símptomes similars. En el dolorós rànquing de contagis Espanya figura en el vuitè lloc del món i en el tercer lloc de la Unió Europea.
La crisi social està provocant un alarmant augment de les desigualtats i pobresa. Oxfam Intermón adverteix que la pobresa a Espanya pot augmentar en més de 1,1 milions de persones i arribar a un total de 10,9 milions de persones, un 23% de la població.
El daltabaix econòmic també és angoixant. El passat mes de novembre l'atur registrat a les Oficines d'Ocupació va incrementar-se en 25.269 persones arribant a una xifra global de 3,8 milions d'aturats. El 15% de comerços (67.500 establiments) ja han tancat i la patronal del comerç adverteix que a finals d'any podria arribar al 20%. En el sector de la hostaleria la pandèmia ha destruït 578.896 llocs de treball, un 41% per acomiadaments i contractes no renovats i el 59% restant afectats per un ERTO. En tots els sectors productius les xifres són esgarrifoses.
En aquest desconcertant món, com ja és habitual, les classes socials més desafavorides són les qui pateixen -i patiran- més les seqüeles de la pandèmia. Entre les repercussions que diàriament ens assetgen, els experts alerten d'una nova pandèmia: la salut mental. El confinament, la solitud que moltes persones pateixen, la pèrdua del lloc laboral, l'angoixa per poder sobreviure el dia a dia, etc. ja està provocant importants alteracions psicològiques i trastorns depressius .
I com aquest país encara no té prou maldecaps, ara apareix una altra pandèmia provocada per uns militars i partits polítics nostàlgics del franquisme que amenacen l'estabilitat democràtica.
En tot aquest inesperat malson la única lectura positiva que se'n pot derivar és l'espontània solidaritat que s'ha manifestat. Un informe del Observatori del Voluntariat assenyala que més de dos milions de persones que no formaven part de la xarxa del voluntariat s'han mobilitzat per ajudar en tasques de solidaritat.
Sense pretendre ser pessimista cal admetre que res tornarà a ser igual que abans de la pandèmia. Refer-se de l'actual crisi tardarà anys per arribar a uns nivells considerats de «normalitat». Un incert futur que obligarà a reinventar-nos amb un nou model de societat.
El desig per al proper any es que puguem oblidar quan més aviat millor aquest nefast malson.
