La lliçó és clara, diàfana, transparent: espavilem-nos i seguim els dictats del nostre propi sentit comú, perquè les autoritats competents, que en matèria sanitària són les catalanes, viuen immerses en el seu propi desconcert, sobrepassades, desorientades i incapaces de transmetre un missatge clar i inequívoc. Si haguéssim celebrat eleccions al maig, com al País Basc i a Galícia, ara tindríem un president amb autoritat política i capacitat legal per despatxar consellers i posar-ne de nous, però com que la tàctica i la gesticulació van primar sobre la lògica, ara tenim un vicepresident emmanillat que no gosa instal·lar-se a Palau i per llei no pot imposar canvis al Govern. Els darrers els va fer Quim Torra per raons entre l'electoralisme i la revenja, i Esquerra no va aprofitar l'ocasió per millorar discretament la seva meitat de l'executiu. Llavors passa el que passa: el diumenge el conseller Samper ens fa creure a tots que el dilluns enduriran el toc de queda de Cap d'Any, però arriba el dilluns i no ho fan, malgrat els avisos dels responsables de Salut Pública sobre la gravetat de la situació i l'exigència de mesures dràstiques. Llavors apareix Quim Torra en el seu paper d'oracle no sol·licitat i reclama tancar-ho tot, tot i tot: dotze campanades amb els carrers deserts. L'apocalíptic Oriol Mitjà hi està naturalment d'acord, però el sector moderat de la professió mèdica, de Pedrós a Trilla, també es posa les mans al cap. Deu de cada nou experts estan convençuts que prendrem mal i que el gener serà terrible si no ens quedem quiets a casa, sense interactuar amb ningú, fins que s'acabin les festes, però el Govern s'estima més no decretar un confinament d'aquest abast. Per tant, els ciutadans depenem de nosaltres mateixos. Capbussar-nos a les aigües tèrboles de la quilomètrica normativa per endevinar quines són les activitats permeses i prohibides no ens conduirà a la decisió més saludable, i a més a més ens vindrà un atac de migranya. Sort que la vacuna arriba de Brussel·les.
