Una amiga d'Alp que treballa durant tot l'any en feines temporals en els sectors de la restauració i del lleure m'explicava els últims dies d'agost que ja no podia més. Que portava cinc setmanes treballant cada dia en jornades inacabables servint taules en un dels restaurants de moda de la Cerdanya. La situació es va viure en la majoria de restaurants i hotels de la comarca, estiguin de moda o no, perquè l'estiu viscut al Pirineu va ser de récord. Les cases de segona residència es van omplir com mai, els comerços veien formar-se cues cada dia a la porta i els accessos als entorns rurals s'omplien cada dia de vehicles, excursionistes i ciclistes. La Cerdanya vivia aquella bojeria de feina després dels primers confinaments decretats a patir del mes de març, de manera que semblava que una cosa compensava l'altra. Va arribar la segona quinzena de setembre i els treballadors temporals com la meva amiga d'Alp van poder fer uns dies de festa pensant que els fulls de salaris agafarien de nou la rutina mensual. Però la temporada de neu no ha pogut començar i el confinament comarcal ha tornat a aturar tots els sectors. Els diners estalviats a l'estiu ja s'acaben i les feines han caigut. Com ella, centenars de treballadors de les pistes i la restauració són a casa sense saber si fins i tot hauran de marxar de la vall.