Cal felicitar l'Ajuntament per haver desbrossat fa pocs dies el camí que porta a l'aqüeducte de la Font dels Llops. La iniciativa va partir dels Amics de l'Art Romànic del Bages (AARB) que van fer arribar a la secció de Cultura de la Comissió del Patrimoni, la necessitat de condicionar-lo decentment. La tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament manresà, Mercè Argemí, de seguida es va comprometre a fer les gestions necessàries per mirar de millorar-ne l'entorn. I és que bona falta li feia, com també han reconegut membres de l'Anella Verda que volen redescobrir-ne tant l'aqüeducte com els camins, després de dècades d'oblit. Tradicionalment, s'hi podia arribar per dos caminets; un, des de la variant de Manresa i l'altre des de la barriada de sant Pau. L'aqüeducte està situat darrere de l'antic camp de futbol en una vall plena d'horts de regadiu, que creua un torrent, entre sant Pau i la Balconada. Cada cop es feia més difícil arribar-hi per les dificultats del terreny i d'un entorn molt degradat. L'aqüeducte de la Font dels Llops estava completament oblidat i en un estat decadent des de feia dècades, sobretot per la manca d'intervencions públiques, malgrat està considerat un Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) des del 1985. Segons el Patrimoni Cultural de la Generalitat forma part de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, catalogat com obra d'enginyeria popular d'ús industrial, està actualment en desús i en una zona molt embrossada, que és la que ara s'ha intervingut. Estructurat en quatre arcades de mig punt amb carreus regulars, damunt s'hi observa el canal que transportava l'aigua des de la Font dels Llops -soterrada entremig d'esbarzers- fins l'altra banda de la muntanya. Es va utilitzar fins la canalització de les aigües dels dipòsits municipals cap a la barriada de Sant Pau.

Històricament, l'abat de Poblet l'any 1700 va vendre l'ermitori de Sant Pau de monjos del Císter als jesuïtes manresans, que més tard van fer obres a la finca del monestir i van allargar el ramal de la Séquia des de Santa Clara, per millorar el regadiu i fer més rendibles i productives les seves explotacions. Van construir un dipòsit d'aigua, per emmagatzemar la de la sèquia, i l'aqüeducte de la Font dels Llops per regar les hortes veïnes, situades a la dreta del monestir. La primera expulsió dels jesuïtes el 14 d'abril de 1767 per la Pragmàtica Sanció va tenir continuïtat al segle XIX, quan ja havien retornat, amb la desamortització de Mendizábal l'any 1836, que va comportar l'expropiació eclesiàstica, a mans d'una incipient burgesia. Novament, van ser expulsats el 1932 durant la II República. L'any 1950, el manresà Ramon Valls, propietari del monestir i de les terres que l'envoltaven, va construir i vendre cases a immigrants procedents majoritàriament d'Andalusia fins els anys 60 en què la barriada ja estava ocupada. L'escola es va inaugurar el 18 d'octubre de 1959, després els veïns van aconseguir la construcció d'un camp de futbol. A la Font dels Llops, els veïns hi van instal·lar un parc infantil i una nova font que el juny de 2003, va servir per celebrar-hi l'arrosada anual. La manca de neteja del torrent de la Font del Llops va provocar queixes dels veïns. Malgrat la recent intervenció, encara queda feina per fer, sobretot per accedir correctament a la font, treure brutícia de l'obaga de Sant Pau i la vegetació anàrquica de l'entorn.