30 de desembre de 2020
30.12.2020
Regió7

Podria fer balanç de l'any, però parlaré del temps

29.12.2020 | 21:25
Podria fer balanç de l'any, però parlaré del temps

S'acaba l'any, i una de les coses que tots acostumem a fer, és balanç. Sigui quin sigui el vostre, l'endevino amb una certa urgència per donar patada a aquest dos mil vint. Que lent s'ha fet, oi?

És el que té el temps. O millor dir, la seva percepció. I és justament això el que més em fascina dels segons, minuts i hores, que van fent de testimonis de les nostres curtes (o llargues) vides. Tot i que des del punt de vista matemàtic, el pas del temps és igual per a tothom, des del punt de vista psicològic no hi ha cap minut que passi de la mateixa manera per a dues persones. Pregunteu, a qui sigui «com t'ha passat el dia?». Si la resposta és «volant», estigueu tranquils, senyal de benestar i de placidesa. Si pel contrari, us etziben un «llarga, s'ha fet llarg», ull, que denota patiment i malestar.

Altres misteris d'aquest efecte psicològic tan potent, és el que ens acostuma a passar durant les vacances. Les vacances sempre es fan curtes, oi? I si no es fan curtes... malament!

I si a més sou d'aquells que tendiu a omplir-les d'experiències i gents (de vida!), aleshores el temps passa volant però amb una sensació expansiva que es fa difícil d'explicar perquè aleshores el temps és llarg i curt alhora. Se'n diu plenitud, d'aquesta sensació. I és de les més plaents que existeixen, perquè remeten a una certa pau amb un mateix, per la forma com s'està emprant la vida, i amb molta consciència que el temps és un bé escàs que cal aprofitar; i sabent que aquesta sensació que se'ns escolen els minuts entre els dits, és molt millor que els minuts eterns que algunes vegades també hem passat engolits per un sofà, veient en una pantalla qualsevol cosa que, de fet, ni ens interessa.

Resulta interessant, també, adonar-se de les oportunitats que la vida ens ofereix per parar i escoltar; i sobretot, per escoltar-nos. Una de les coses que més m'agraden de viure on vivim, és que tenim la sort de gaudir de les quatre estacions de l'any. I cada una d'elles desperta algunes coses, i n'adorm unes altres. L'hivern, i acabar l'any, ens ofereix endinsar-nos en un recolliment i en un viatge interior que, segons com estiguem, també pot passar com un llamp, o fer-se etern. Hi ha que l'aprofita i fa balanç, seriós, del que vol conservar i el que vol llençar a la foguera (incloent coses i persones que, a vegades, t'adones que vols ben lluny). I també hi ha qui, seguint al peu de la lletra el terme de la hivernació, apaga el motor del terrat, i procura que li passin tres mesos sense pena ni glòria. També és una opció, especialment quan no estàs bé. No obstant, ni que hagin de ser feixucs, els minuts, jo els vull tots.

Acabo doncs desitjant que la vida sigui llarga, però ens sembli un sospir. Cremem el 2020, i benvinguda al 2021.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit