Habitualment, l'inici d'un any nou sempre ens porta, indefectiblement, a fer balanç del que hem deixat enrere. i serveix alhora per albirar el que pot esdevenir en el que acabem d'encetar. Enguany, a més, aquesta tendència serà més acusada a causa d'aquesta pandèmia d'àmbit mundial que ha sacsejat -i continua sacsejant- la salut i l'economia. Una situació insòlita en la història de la humanitat. No tant pel nombre de malalts i l'emergència mèdica que aquest nou virus ha suposat. De fet, no ha estat pas el primer ni serà, ben segur, el darrer que ens arribi. Periòdicament, com a éssers biològics que som, n'estem exposats i tot plegat forma part de la vida. Sí que ho ha estat, en canvi, pel que fa a l'abast geogràfic que ha assolit i, sobretot, la rapidesa en què s'ha estès arreu del món, amb una alta capacitat de contagi.
Jo soc molt crític amb la manera com s'estan gestionant, aquí i arreu, els protocols per evitar l'expansió de la malaltia. No em refereixo pas a la praxi mèdica, sinó a tot allò que les diverses administracions -clarament superades pels esdeviments i amb una obsessió malaltissa per controlar-ho tot- van fent sobre la marxa, amb prohibicions absurdes, a partir d'unes dades estadístiques que els serveixen per justificar el que els sembla a cada moment.
No vull, però, entrar pas en aquest àmbit. Retorno, doncs, a la reflexió inicial: el nou any suposarà un canvi de paradigma en les relacions humanes i el model socioeconòmic? En dubto. Lamentablement, sempre hi ha un gran decalatge entre tot allò que estudien, plantegen i proposen els intel·lectuals, els pensadors i, en definitiva, els professionals i allò que els poders públics, sempre omnipresents, decideixen. Precisament el paper dels professionals -especialment els de l'àmbit de la salut- es veu fonamental a l'hora d'encarar la lluita contra la pandèmia. I, per contra, sovint són desplaçats per les directrius de buròcrates, polítics i determinades oligarquies a l'ombra. Jordi Ludevid reflexiona profundament sobre la importància de la professionalitat i dels oficis en general al llarg de la història de la humanitat, així com de l'important paper jugat per les ciutats en el seu desenvolupament, en el llibre recent Una ciudad de profesiones» (MY16 EDIT).
Darrerament han sorgit, per altra banda, força assajos, estudis i novel·les que ens parlen de la necessitat d'imaginar un nou paradigma, partint del bagatge humanista i el desenvolupament científic. El món actual es presenta col·lapsat i desorientat i la covid-19 ho ha posat de manifest amb una força sorprenent.
No crec que sigui fàcil ni tampoc ràpid perquè, com ja he dit, hi ha massa interessos en joc, però hi ha aportacions i obres literàries que fan de bon llegir. En aquest sentit recomano Momentum. En el umbral del nuevo mundo de Juan A. March, editat per Espurna, on una jove científica humanista ens descobreix una quinzena d'indrets singulars i excepcionals, així com diversos projectes per construir un planeta i una societat molt millors.
Que tinguem tots un millor 2021!
