Les formigues faraó deixen un rastre de feromones quan passen per una ruta més curta i millor que una altra. Això permet a la resta del formiguer seguir-la i, per tant, reforçar-la amb les seves feromones i que quedi fixada com el recorregut més òptim. Però, tant o més important, també són capaces d'usar feromones de rastre negatiu, en aquest cas per marcar camins poc gratificants a l'hora de buscar menjar. El seu sistema ha estat estudiat per un equip de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques a Barcelona per aplicar-lo en la millora d'un algoritme d'intel·ligència artificial amb aplicacions en la recerca de fàrmacs i per optimitzar la gestió logística, entre d'altres. De la natura en podem aprendre constantment. Quan l'escoltem amb atenció i humilitat, ens ofereix solucions. Quan la maltractem, es revolta. Ara que és tan habitual recomanar sèries de les plataformes, jo us suggereixo un documental de Netflix -My Octopus Teacher- que reflecteix a la perfecció el que intento explicar d'aquest necessari respecte, a partir de l'amistat que s'estableix entre un home i un pop. Tot plegat en un inici d'any marcat pel malson de la covid, l'esperança que ens aporta la vacuna i la certesa que, com les formigues faraó, hem de ser intel·ligents i no oblidar els camins que ens perjudiquen i els que beneficien tot el formiguer. Que així sigui, i bon any!
