El text d'aquesta setmana, Jo 1, 1-18, és un pròleg, tal com ho descriu el primer títol del text de l'evangeli de Joan. Un pròleg que podríem considerar un himne que es llegeix en comunitat, sentint-nos junts. Pensem quan llegim el Credo. Comença el text: «Al principi hi havia la Paraula i la Paraula era Déu. Ella estava en Déu al principi «(v 1-2) Paraula és comunicació, revelació, projecte; Jesús és la revelació del Pare. Déu actua a través del seu fill. La Paraula és el fonament de l'existència de Jesús al món: la vida que transmet, llum que resplandeix i il·lumina a la foscor i no s'apaga (v 3-5).

El text passa a nomenar el primer testimoni: Joan, que no era la llum, però venia a donar testimoni, (v 6-9) No l'han reconegut (10). «Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu.» (12) També dona molta importància aquesta part al fet que tots ells «han nascut de Déu mateix» (14), sense cap factor humà. Aquí separa els dos factors: el diví i l'humà. En aquest verset comença una forma comunitària de confessió a l'estil «nosaltres». Al v.15 Joan dona testimoni d'ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia. El qui ve després de mi em passa al davant, perquè abans de jo ell ja existia» «De la seva plenitud tots n'hem rebut gràcia sobre gràcia» (16) És l'episodi de la pregunta què fan els apòstols a Joan el Baptista quan veuen que Jesús també bateja a l'altra riba del Jordà... (Jo 3,25-32) Joan els recalca el seu paper de testimoni, però «El qui ve de dalt està per damunt de tots. Els qui són de la terra són terrenals i parlen de manera terrenal. El qui ve del cel està per damunt de tots, i dona testimoni d'allò que ha vist i sentit, però ningú no accepta el seu testimoni». (31-32)

Aquest text ve a avalar el final del pròleg: «Perquè la llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat ha vingut per Jesucrist» (17) «El seu fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat» (18). Aquí ja es descriu el Nou Testament, trencant amb l'antiga llei de Moisès. A Ef 1,3-6 parla de Déu, «qui ens va escollir en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus en Jesucrist.»

Nosaltres som els responsables d'acollir el Pare per mitjà de Jesús, només nosaltres, amb els nostres actes de cada dia i la vida que portem en conseqüència.