El gènere importa. Un rave, en masculí, és l'arrel comestible de la ravenera, planta crucífera conreada pels seus tubercles engruixits, vermells i de gust picant. Una rave, en femení, és un «esdeveniment on els joves ballen amb la música electrònica moderna i de vegades prenen drogues il·legals», segons el Cambridge Dictionary. A l'estiu se citen en esplanades i a l'hivern en naus en desús. Dijous a la tarda, vetlla de Cap d'Any, va començar una rave en una nau de Llinars del Vallès, i gent de la contrada va avisar aquell mateix vespre les autoritats, però els Mossos d'Esquadra no van procedir al desallotjament fins ahir al migdia, al cap de quaranta hores de gresca, temps durant el qual la immensa majoria de catalans ens vam portar bé, i per aquest motiu vam ser felicitats pel conseller d'Interior. Ens vam portar tan bé que si els Reis d'Orient no ens omplen de regals ens sentirem estafats. En canvi, als de la rave de Llinars les instruccions del Govern els importaven un rave, és a dir, que n'estaven totalment desinteressats. Les quinze pàgines del Diari Oficial del 19 de desembre que detallen les restriccions nadalenques no els motiven ni els espanten. I quan van veure que passaven les hores i ningú no els feia parar, malgrat la presència de cotxes policials a l'exterior, es van sentir els reis de la creació i del mambo. S'ha comentat que molts eren estrangers i algú els va dir que si els multaven no caldria que paguessin. Valdria la pena saber si és veritat, i si Nord enllà corre la brama que Catalunya és Xauxa i no opera cap altre control que l'autocontrol responsable de la bona gent. O sigui, dels innocents. Els Mossos van decretar el final del bròquil quan els ravenets ja estaven massa pansits per oferir resistència. Entremig, picabaralla entre els departaments d'Interior i Salut. Es veu que les raves les han de desallotjar els sanitaris mentre els Mossos fan cirurgia als hospitals. I encara falten sis setmanes per a les eleccions. Auxili!