Ja hem passat tres dies del 2021 i encara no l'hem espatllat gaire (o gairebé gens). Però no patiu, que tindrem temps i oportunitats per posar-nos a prova. De moment, hem engegat amb bon vent el 2020 i hem carregat la barca amb tot l'acumulat durant 12 mesos de desastre continuat. Ens hem tret un pes de sobre, vaja. Però el pòsit deixat el gruarem anys.
Evidentment, l'any passat també ha tingut algunes coses bones, i ha servit per aprendre unes quantes lliçons. Del sabor agredolç que notem a la boca de l'ànima hauríem de quedar-nos amb el més immediat: la celebració d'un Nadal tan diferent que el recordarem com a únic, especialment sentit pel comportament que ens hem empescat. Mai havien tingut tanta significació els bons desitjos expressats sense tenir contacte corporal. Hem estat especialment comunicatius amb les paraules, les mirades, els tocs de palmell a l'alçada del cor, les abraçades amb els braços creuats sobre el pit, els petons trencant l'espai, i el nus a la gola que sanglotava el «bon Nadal!» a familiars i amistats. Mai havíem estat tan explícits i sincers. Penseu-hi.
Igualment, hem posat a prova la nostra capacitat de resistència dins d'un model de vida en recolliment familiar, allunyat del consumisme desmesurat. Fins i tot hi ha hagut actituds solidàries amb sectors que han abocat gavadals de generositat, sacrifici i proïsme envers la societat amenaçada. Malauradament, els treballadors sanitaris i els dels serveis i activitats considerades essencials han baixat precipitadament del núvol en què els havíem encimbellat. Hauríem de rectificar-la, aquesta condició humana tan nostra del desagraïment, el passotisme i la irresponsabilitat.
I ja que hi som posats, amb ànim constructiu, aprofitem per prendre consciència del jardí (o selva) en què vivim acondiciats per uns jardiners maldestres. El malson de la pandèmia (amb més de 50.000 morts mal comptabilitzats) ha certificat la mediocritat dels governants, i a la ciutadania li exigeix no defallir i acceptar les certeses: el 2021 serà de traspàs, i el 2022 caldrà haver trobat sortides per a sectors que no sobreviuran la crisi perquè el seu model de negoci ha fet fallida. Ara els cal actitud i emprenedoria, sense refiar-se de cap ajut oficial.
En la vida política tot són certeses, també, per al 2021: Règim del 78, persecució, repressió del sobiranisme, taula de diàleg, indults, etc., continuaran sent la cançó de l'enfadós, i el 14-F ho acabarà d'encarbonar. L'única sorpresa ha estat treure de sobre l'embolic de la pandèmia al ministre Illa, identificable amb el «tutti li quanti» aquell ensabonat que fa saltirons perquè li ha tocat la Grossa. Iceta podria ser la senyora de mirada perduda que es desmaia....
