Ens ha deixat el 2020. Un any dolent. Més que dolent. Un mal son que ens ha fet patir, ens fa patir i segons diuen els experts, encara ho farà més aquests pròxims dies perquè potser no hem fet tota la bondat que caldria. Tenim la vacuna i totes les esperances dipositada en ella perquè tot es torni a assemblar una mica més al món d'abans. Perquè el món ja no és el món. Fins i tot hem donat significat a paraules que existien però que no fèiem servir: confinament, per exemple. O bombolla. O quarantena. Virus tampoc no l'havíem fet servir tan com ara. Algunes les havíem llegit en novel·les de ciències ficció, en diàlegs de pel·lícules que s'han convertit en realitat, i en canvi ara les pronunciem o les llegim amb tota naturalitat. Si us demanessin què trobeu a faltar què contestaríeu?. Hi haurà gent que, com no pot ser d'una altra manera, troba a faltar les persones estimades que la covid s'ha endut; altres la fortalesa que el virus ha escapçat, la salut física i l'emocional... La normalitat, vaja. Jo també trobo a faltar les abraçades, els petons, les encaixades de mans. Curiós, no ?. Detalls que fins el març passat eren quotidians han deixat de ser-ho. Un desig per aquest 2021 és tornar a fer abraçades, petons i encaixades de mans... Voldrà dir que tot torna a ser una mica semblant a fa quatre dies. Una vegada més, Bon Any.