La Generalitat ha justificat el ritme decebedorament lent amb què s'està vacunant a Catalunya al·legant que aquesta és una cursa de fons que durarà mesos i que, per tant, no cal patir pel resultat de la primera setmana. És cert que caldrà valorar el resultat final. Però també és cert que, mentre una comunitat aparentment mitjana com Astúries, a la qual no es coneixen capacitats especials en el terreny mèdic, ha esgotat el cent per cent de les vacunes disponibles, a Catalunya, ahir, només se n'havia punxat el 12%. En circumstàncies normals, no hi hauria objecció a avançar sense presses, però les circumstàncies no són normals. Tenim pressa. Com més ràpid es vacuni, més gent s'estalviarà el tràngol de la malaltia. La velocitat no és indiferent. La velocitat és crucial. Per això els ciutadans haurien desitjat veure una mobilització general d'efectius del Govern per realitzar un esforç especial, a l'esprint. Haurien desitjat un xafarranxo general de vacunació per terra mar i aire. Comprovar que no és així resulta sorprenent i molt inquietant.
