Escriure un article el dia que els Reis d'Orient venen a visitar-nos és prou complicat perquè aquest és d'aquells dies ensucrats on tothom espera veure materialitzat el seu desig i, sobretot, l'inici d'aquelles promeses que, com a bons ciutadans i ciutadanes, ens fem cada vegada que comencem l'any: deixaré de fumar, faré més exercici, he de trobar temps per a mi, no diré que sí quan vull dir que no, escoltaré més, em vestiré amb la roba que em vingui de gust i no la que m'imposin, no prendré pastilles per dormir, deixaré la xocolata, no aniré a grans superfícies i compraré a les botigues del barri, dedicaré més temps a les meves amistats i menys als coneguts i saludats, no aniré a sopars de grups de whats amb persones que no m'interessen... Una llista que, de fet, pot ser tan llarga com dies té l'any, però que la situació de pandèmia que estem vivint ha modificat substancialment en alguns aspectes. Aquest any als reis d'Orient els demano: mascaretes i gels hidroalcohòlics per a tothom, proves PCR per a les persones en els seus centres de treball, per als que van atapeïts al transport públic, per als mestres, per als alumnes, per als sanitaris; que no dimonitzem bars i restaurants; que els nostres CAPs puguin atendre un mal de queixal, d'orella o de panxa...

Estimats Reis d'Orient, estem vivint una situació que òbviament no és normal i tampoc en vull dir «nova normalitat», perquè no és nova. Aquesta no és pas la primera pandèmia que la humanitat pateix, però sí al s.XXI i vivíem cofois pensant que amb els nostres coneixements científics, el desenvolupament desaforat i el control de la natura no hi hauria res que ens podria aturar. Doncs bé, ara ja hem vist que sí, i que patim la nostra peculiar «pesta negra» que va devastar la població de mitja Europa, que tots els que la patien eren assenyalats i marcats. No vull que la nostra societat «contemporània, culta i oberta al món» assenyali ningú, sinó que ens proveeixi dels béns necessaris i indispensables per poder sobreviure-la i sortir-ne tots i totes millor.

Per tant, Reis d'Orient, intenteu no deixar-vos gent pel camí. No permeteu que es continuïn estigmatitzant de forma sistemàtica determinats grups socials. Perquè tot plegat en té poc de nova normalitat. Tot al contrari, la pandèmia ha constatat que les coses que sabíem i intuíem que eren d'una determinada manera efectivament són com són. Doncs, bé Reis i, per què no?, Reines meves (això sí que és construir una nova normalitat) porteu-nos: solidaritat, intel·ligència col·lectiva, política feta des del diàleg, pensament científic, estat del benestar, igualtat i equitat i una mica d'imaginació i esperança per als més petits, que aquest any sí que han hagut de viure la màgia de la nit de Reis d'una manera anormal (però desitjo que feliços). Perquè en definitiva es tracta d'això, oi?, que, malgrat tot, puguem ser feliços. Segur que els nostres Reis i Reines d'Orient estan disposadíssims a donar-nos-hi un cop de mà. Només cal... trencar amb la No Normalitat.