Recentment s'ha donat a conèixer l'obertura de La Canal com a espai comunitari al Centre Històric de Manresa. La Canal és un punt de trobada, intercanvi i suport mutu impulsat pel programa europeu Urbact Re-grow City i la regidoria de Centre Històric de l'Ajuntament de Manresa, qui ha dotat de suport humà a un grup vehiculat pel moviment de L'Antic amb l'objectiu de donar a llum a aquest espai comunitari. Aquest procés, que ha durat un any i mig, ha revelat aprenentatges clau sobre noves formes d'activisme i la governança entre administració i comunitat.

La finalitat de La Canal és encoratjar l'acció directa de la ciutadania, cosa que representa un punt de partida diferent dels patrons de mobilització promoguts habitualment per la institució. Tradicionalment hem vist un model de voluntariat impulsat per gent amb feines estables que dóna part del seu temps lliure a grups específics de beneficiaris, enquadrats en organitzacions burocratitzades. Per contra, molta de la gent que configura el nou moviment són joves amb feines precàries o autònoms sense feina fixa. En alguns casos, treuen el temps de participació del que necessiten per guanyar-se la vida, en una línia desdibuixada entre el què és la persona, l'activista i el treballador. Tenen més interès per l'acció que per la gestió. Aquest equilibri entre portar una vida plena i precària amb un activisme autogestionat crea uns vincles més líquids amb el canvi social. A la vegada, requereix també accions més clares, concretes i directes per participar en les transformacions locals. És un escenari on l'impacte pot ser més feble, però on el potencial de vincular gent nova als moviments socials és més gran. És aquí on la institució ha de trobar la manera d'assegurar que l'activisme comunitari segueixi actiu sense requerir-los una organització des de la lògica administrativa.

En aquest mateix sentit, les estructures que mantenen un moviment en el temps no són sinònim d'una participació comunitària satisfactòria. Des d'aquesta perspectiva, pot ser preferible un moviment informal i dinàmic amb accions petites i rellevants, que no pas una iniciativa on unes poques persones lideren accions a llarg termini per a una ciutadania passiva. Per tot això, cal desprendre's de la pressió per un creixement lineal i continu dels moviments activistes. El repte rau en maximitzar el número de persones implicades, però no necessàriament en fer créixer verticalment el moviment.

Encara no tenim perspectiva suficient per conèixer com afectarà els processos comunitaris d'Europa la crisi del Covid-19. Durant la primavera ja vam veure com les xarxes interpersonals creades durant el procés s'han utilitzat per a benefici de la comunitat. Per altra banda, s'ha vist que LA CANAL, com a espai comunitari, era encara massa feble per donar una resposta autònoma i coordinada. Malgrat això, és prometedor veure com el projecte ha portat un espai nou a la ciutat on la gent pot fer florir noves accions i propostes.