El món sencer sembla haver-se sorprès, esgarrifat, davant l'assalt al Capitoli americà de les hordes seguidores de Donald Trump. És, realment, un fet gravíssim, que causa un mal terrible a la imatge i el prestigi dels Estats Units, un país de tan llarga i tan sòlida tradició democràtica. Que també allí, un gran país que ha exhibit orgullosament per tot el planeta les seves credencials i que ha pretès donar lliçons a tots els països i tots els règims, hi hagi hagut uns quants milers d'homes blancs armats de banderes i de símbols més o menys feixistes, que s'hagin ensenyorit durant unes quantes hores de la Cambra de Representants ?una cambra reunida, no ho oblidem, precisament per designar un president?, això ha causat una fractura realment sense precedents. La imatge d'un d'aquests energúmens assegut a la butaca del president de la cambra i vociferant com si fos a la taverna ha valgut, com se sol dir, més que mil paraules.
I, tanmateix, no sé de què hauríem de sorprendre'ns. Durant quatre anys, la democràcia americana ha permès tenir al capdavant del país un president fatxenda i histriònic, creador compulsiu de mentides i de fake news, destructor sistemàtic de tot allò que tingui a veure amb la pau i el respecte a les normes més elementals de convivència. Aquest home s'ha passejat per la Casa Blanca exhibint un masclisme penós i ha disposat de les institucions del país com si fos el seu ranxo o qualsevol de les seves empreses. No hi ha barrera que no s'hagi saltat, no hi hagut caprici que no hagi satisfet. Aquest home, d'una manera regular i sistemàtica, davant la cara al·lucinada de mig Amèrica, ha anat posant les bases de l'espectacle vergonyós a què tots els ciutadans del món hem hagut d'assistir a partir d'unes eleccions que l'home totpoderós no havia pogut acabar de manipular a la seva conveniència. Que després es resistís a la derrota, i que després esperonés els seus seguidors amb la mentida d'una gran estafa electoral, no han estat més que els incendis definitius d'un piròman que ningú no ha pogut frenar. I quan mig país creu de debò que hi ha hagut un frau electoral, no és tan estrany que es produeixi un assalt a la seu de les institucions democràtiques.
Ja coneixíem les flaqueses i uns quants punts sensibles d'un sistema democràtic que, al llarg de la història recent, ha promogut a la seva més alta magistratura alguns personatges mediocres o allunyats de la categoria i les qualitats que exigeix governar el país més poderós del món. Però hi havia fins ara una opinió generalitzada que els mecanismes mateixos del sistema podien compensar o esmorteir els problemes derivats d'una mala elecció. Amb Donald Trump s'ha pogut comprovar que no és així, que aquest multimilionari arrogant i vanitós ha pogut exhibir les seves plomes i cometre les seves atrocitats sense que res no l'aturés.
Per als americans, i en part també per a tots els ciutadans del món que d'una manera o altra estem sota l'òrbita d'aquest gran país, s'imposa ara la reflexió amarga de com ha estat possible arribar fins a aquest punt. No fins a l'assalt al Capitoli, sinó fins a l'entronització d'un president com aquest.
