Durant els darrers mesos hi ha hagut molts esdeveniments que han generat imatges inèdites arreu del món. Però poques han estat tan sorprenents com les de l'assalt al Capitoli nord-americà per una multitud agressiva, heterogènia i pintoresca que es proposava impedir el reconeixement oficial de la derrota electoral de Donald Trump. Imatges xocants produïdes com a colofó de la manera de fer d'un governant inacceptable a qualsevol país del món. Un governant que l'abril del 2020 ja anunciava que tenia el coronavirus sota control mentre que avui el nombre de morts continua creixent a gran velocitat i ja supera els 370.000, només als EUA. Però res no ha obert els ulls dels partidaris de Trump, atrapats per la teoria de la conspiració, conservadors d'extrema dreta, amb una visió primària i elemental de la societat, convençuts que el món sencer va contra els Estats Units per ensorrar-los. I segurs també que el partit demòcrata de Joe Biden forma part d'aquest complot mundial i que per això s'ha imposat amb unes eleccions tramposes i falsejades. El greu problema és com es poden desfer aquesta mena de prejudicis conspiranoics. Perquè, compte: també en circulen pel nostre entorn i també aquí van alimentant el pensament de les dretes més intransigents i integristes.

Si no empitjoren les circumstàncies sanitàries del país, queden poc més de cinc setmanes per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer, que han de superar definitivament les anomalies de les anteriors, que cal recordar. Primer de tot que van ser convocades per Mariano Rajoy el desembre del 2017, com a repressió contra el referèndum de l'1 d'octubre. Rajoy estava segur que l'independentisme seria derrotat i perdria la majoria parlamentària. Però amb sorpresa va veure que s'havia equivocat de mig a mig perquè, en conjunt, els partits independentistes van tornar a ser majoritaris. I el PP, pensant també que sortiria beneficiat de la decisió de Rajoy, va passar dels 11 diputats que tenia a només 4. Tot i això, Ciutadans va aconseguir 36 diputats en aquelles eleccions. Però ara, en hores baixes i amb els seus capdavanters escapant-se cap a altres partits, Ciutadans s'enfonsa i l'espanyolisme es disputa les seves despulles electorals, en una competició en què participen el PSC, el PP i Vox. Però la qüestió essencial és que aquestes properes eleccions són molt importants i que, malgrat les circumstàncies, ni un sol vot independentista s'hauria de quedar a casa.

Avui cal també deixar constància d'una bona notícia, procedent un cop més de la justícia belga, que ha tornat a denegar l'extradició de l'exconseller de Cultura Lluís Puig. Es tracta d'un nou clatellot a la justícia espanyola, representada pel jutge Pablo Llarena, que torna a veure rebutjades les seves tesis. A més, el tribunal belga conclou que no es respecta la presumpció d'innocència que estableix la justícia europea en aquests casos. Aquest nou correctiu hauria de servir per aturar d'una vegada una repressió judicial que des dels tribunals europeus es considera inacceptable.

Blancs i conservadors és la característica principal que uneix les «tropes» que van entrar fins a la cuina del Capitoli a Washington, davant la mirada estupefacta de gran part del món i -segur- amb la riota de Putin des de Rússia.

Blancs i conservadors que s'autoanomenen patriotes i diuen voler «salvar Amèrica», per als qui América és el mite dels primers colonitzadors arribats d'Europa que van sotmetre tot ésser viu del continent. Per a ells Amèrica no són les dones, que com a conservadors consideren que s'han de centrar en la família i tenir un paper ornamental, tampoc ho són els que ja són realment majoria al país, persones d'altres «tons de pell» i procedència diversa.

Mentre anàvem rebent les imatges via xarxes o TV, podem coincidir que ens vam quedar copsats, principalment per la posada en escena estrafolària dels subjectes participants en «l'assalt», -en tot cas a mi- més enllà de l'estètica de l'esdeveniment, el fet en si mateix , no em va causar allò que podríem dir-ne una gran sorpresa. Trump durant anys, a través del llenguatge utilitzat, donant ales al racisme i a la xenofòbia i a les teories conspiratòries, conjuntament amb la manca de tot intent de l'aparell del partit republicà per frenar-lo i el suport i la connivència dels grans magnats de la tecnologia que fins a les eleccions no van decidir censurar les mentides amb les quals Trump feia el brou gros a Twitter, han estat aliats imprescindibles per arribar fins aquí. Com deia aquell, «no se podia saber».

I ara el problema ja no és la colla de disfressats que van perpetrar l'acte de diumenge, el problema és el que ja existia, podran tornar a una certa unitat i convivència? A la nostra pàtria -sigui la que sigui- els «blancs i conservadors» també els tenim a les files dels partits de dreta i ultradreta que campen per la península. Locutors i presentadors de TV que escampen mentides i titllen el Govern central d'il·legítim, dia sí i dia també, ara han intentat fer un símil entre la «performance» americana i l'«encerclem el Par lament» o el «rodea el Congreso», cosa que no té cap similitud. No es pot confondre el dret de manifestació a entrar al Parlament en dia de ple i trencar tot el que trobes pel camí. Aquest intent de fer mirar cap a una altra banda també ho han fet Abascal i Casado, dos dels polítics que han estat els més grans valedors de l'expresident nord-americà i que més estan fent servir les seves tàctiques i estratègies.

A Catalunya, tenim el candidat Canadell a les llistes de JxC que s'ha afanyat a esborrar tuits on mostrava una gran admiració per Trump, i avui mateix a -la seva xarxa preferida- ha demanat que l'FNC (partit d'extrema dreta català ) faci «un vot útil» cap a la seva candidatura. Deixant molt clar que hi ha gent (no sé si poca o molta) a JxC que «pica l'ullet» i no li sembla malament recolzar-se en el feixisme català i el trumpisme per aconseguir els seus objectius, que com els de Trump no són segur millorar la vida de la gent a qui han de governar, sinó mantenir els privilegis que ja tenen ells i els seus. De fet, als qui no són els seus, ens tracta de «colons».

Així les coses, a l'any nou li demano que a Catalunya els catalans i catalanes, haguem nascut on haguem nascut, parlem l'idioma que parlem, ens sentim més catalans o més espanyols, no ens deixem entabanar pels cants de sirena dels bruixots blancs i conservadors que ens volen imposar les seves idees classistes i xenòfobes i apostem per aconseguir un país on capiguem -i hi puguem viure bé- tots i totes.