En Pasqual va ser un geni i com tots els genis era complicat entendre el que realment volia. Ell expressava una cosa i ja estava pensant el quart pas que venia després, per això de sobte parlava del quart pas deixant-se els passos del mig. Això sempre portava molts maldecaps, i moltes confusions però els que hi van treballar, tots en tenen un bon record. En Pasqual es feia estimar, la meva relació personal amb ell sempre va ser molt agradable. Ell em sabia molt proper a en Montilla però això mai va ser motiu de distanciament. La seva bonhomia feia molt difícil enfadar-s'hi. Primer a l'ajuntament i després a la Generalitat va ser un autèntic líder, va saber entendre millor que ningú el projecte socialista i li donà el seu toc personal. Ell era molt conscient que era un projecte col·lectiu on tots els que hi participàvem ens el sentíem molt nostre. Vam ser centenars sinó milers. Per això no és de rebut que ara vingui el seu germà a dir-nos que en Pasqual i la seva tasca no són patrimoni nostre.
De l'Ernest n'he hagut de patir unes quantes al llarg de la meva vida. Ell sí que tenia un tracte distant. Ell era de la Plaça Molina i jo de Comarques, com a molt jo podia ser un masover del partit, el Partit al qual ell deu tot el que ha estat, fins i tot que avui sigui a l'Ajuntament de Barcelona, tot i que hi sigui per voluntat dels electors d'ERC. Sense el PSC no hagués passat de funcionari.
Recordo com si fos avui, quan va néixer Ciutadans pel Canvi. L'Ernest conspirava arreu del país. Com no, el geni va plantejar un grup de suport al projecte del PSC, i ell ho va aprofitar per intentar fer un grup propi, apoderar-se'l i fer-lo servir en contra del partit. Al principi ho passàrem molt malament; encara recordo com a en Narcís i en Montilla els tocava negociar amb l'Ernest cada cosa, per petita que fos. Quan hi portaven un munt d'hores, arribava en Pasqual i no entenia per què estaven en aquell embolic perdent-hi el temps. Avui d'aquell grup la majoria, aquells que s'ho creien de veritat i no eren "Ciutadans pel Càrrec", continuen a l'òrbita del PSC i són la base del moviment de Federalistes d'Esquerra. El curiós, és que molts dels que van marxar amb ell, en el seu intent de voladura del PSC, l'han deixat. Alguns han tornat al PSC, d'altres han marxat a Junts i la majoria són a casa.
Per què va deixar al PSC? Ell ha volgut fer creure que va marxar perquè estava dolgut amb el PSC perquè no va deixar repetir com a President en Pasqual. I és tant fals com aquella afirmació que feien córrer que en Pasqual era un borratxo. El cert i veritat és que en Pasqual va deixar de ser candidat del PSC per voluntat pròpia i ho va fer perquè ERC va votar en contra de l'Estatut i ell els va haver de fer fora del govern, fet que comportava que no podríem repetir un tripartit amb ell al capdavant. I sense tripartit el PSC quedava fora del Govern. I l'Ernest no hagués estat Conseller d'Ensenyament.
El món a l' inrevés. Vol fer callar al PSC aquell que més té per explicar.
