Les dades de l'atur del desembre revelen que la Catalunya Central va acumular en un any el 26 % de persones més registrades sense feina a les llistes de les oficines de treball. Una dada molt preocupant, just acabats de sortir (o no del tot) d'una crisi sistèmica que va fer trontollar totes les certeses de les nostres estructures econòmiques mentre afrontem un canvi de model de la indústria i de les formes de consum. Res no estava preparat per viure una situació sanitària com la que vivim, però tampoc econòmica i social. Ha calgut caure-hi sense cap xarxa de protecció per adonar-nos de la fragilitat que ens envolta, que confirma el pronòstic d'una era de confiança líquida en què qualsevol cop de vent pot fer descarrilar el tren del benestar. La dada de la Catalunya Central s'ha de llegir com el símptoma que res no és tan segur avui com un futur que, ara mateix, és una incògnita susceptible d'empitjorar... Però també de millorar si des de l'administració s'apliquen les polítiques actives adequades en matèria de treball i de promoció econòmica, si es crea un entorn de confiança per a la iniciativa privada i si som capaços de revertir, més d'hora que tard, la pandèmia.