Si Pasqual estigués en condicions de pronunciar-se resoldria la malifeta. Estaria avui més a prop de socialistes o de republicans? Del seu germà Ernest o posem de Salvador Illa? Ve l'assumpte a col·lació precisament perquè han sortit a parlar del seu nom en aquesta inacabable campanya pandèmica.

Més enllà de tot dubte raonable, Pasqual Maragall és (al costat de republicans) l'artífex de l'Estatut del 2005, un text de clar caire sobiranista que va posar Zapatero en un compromís, tan bon punt aquest hagués pronunciat l'arxifamós «donaré suport a» l'Estatut del Parlament.

Pasqual, acompanyat de la seva semieterna companya, Diana Garrigosa, va voler assistir a l'acte central de la campanya electoral de les eleccions europees del 2014. Les primeres que van guanyar republicans i l'inici de l'acció per l'hegemonia. Des d'aquest dia el principal ardit electoral de CDC va ser l'apel·lació a la «llista única».

El seu germà, Ernest, era el número dos de la candidatura, llavors com a membre de Més, després d'estripar el carnet del PSC. Com també va fer Diana Garrigosa. Avui, l'Ernest és un destacat militant republicà. Volgut i molt valorat entre la militància. S'ha guanyat el respecte a pols. No sols pel que representa. Sobretot pel compromís que exhibeix.

L'Ernest, a més, va aconseguir una altra fita per als republicans. Guanyar les eleccions a la capital de Catalunya. El PSC va desbaratar la victòria republicana teixint una investidura per a Ada Colau amb el vot del partit dels «fons black». A aquests vots deu Colau l'alcaldia. I aquí sí que m'atreveixo a mullar-me. Què pensaria Pasqual d'aquest cordó sanitari per impedir que l'Ernest fos alcalde de Barcelona i que els republicans estiguessin en el Govern? És més que obvi. Sobra tota elucubració. No hauria estripat de nou el carnet, perquè ja ho havia fet abans. «L'Alzheimer esborra la memòria, no els sentiments», va dir en el seu moment el Pasqual. Oblidin-se de tota instrumentalització i rendim el degut reconeixement a una figura que s'ha guanyat, per dret propi, ser patrimoni de Catalunya.