La Generalitat, com molts altres governs, va voler començar l'esperadíssima vacunació per les residències, un terreny pel qual és difícil avançar ràpid i que té un problema afegit: vacunar residències vol dir punxar moltes persones que, fins i tot si no es posen malaltes, tenen una esperança de vida de mesos. Naturalment, el Govern no va voler assumir el compromís de triar ancians que té sentit vacunar i ancians que no, de manera que es va resignar a dedicar una part de l'esforç i de les vacunes a persones la immunització de les quals té un baixíssim retorn social mentre, simultàniament, milers de sanitaris, la feina i la salut dels quals és crucial, s'exposaven cada dia a un entorn d'alt risc mentre esperaven el seu torn. El plantejament correcte hauria estat combinar, des del primer dia, residències i sanitaris. És el que comença a passar després que hi hagi hagut una revolta silenciosa de metges i infermeres. Així, és d'esperar que, la setmana que ve, la vacunació avanci, per fi, a un ritme més decent, però la Generalitat ha malbaratat l'ocasió de crear un momentum positiu propulsant una vacunació per terra, mar i aire que ens embarqués a tots en una missió esperançadora el resultat de la qual pogués ser un orgull per al país. En comptes d'això, hi ha hagut una altra decepció. Tanta falta que ens feia.