A casa, per Nadal, no hi faltaven mai unes grans taronges nàvel, de les més escollides. És un dels fruits de l'hivern més agraïts. La taronja -el rei dels cítrics, és a dir, de les fruites amb un gust agre, cosa que no vol dir que no siguin dolces i no continguin sucre- és, per definició, una fruita d'hivern, si bé ara el seu consum s'ha estès durant tot l'any.
La seva difusió universal és deguda als europeus i, particularment, als portuguesos, que, al segle XVI, ja la van conèixer a l'Orient (la Xina i el Japó). Per això en àrab, turc i diverses llengües asiàtiques i fins i tot europees, a la taronja se l'anomena «portugal» (amb diverses adaptacions, com bartogal, etc.). També s'apunta el fet que les primeres taronges dolces devien haver arribat de l'Índia a través de Vasco da Gama, de nacionalitat portuguesa (però en uns moments en què Portugal pertanyia a la corona espanyola), al principi del segle XVI.
Més tard hi intervenen els andalusos, els catalans, els mallorquins i, sobretot, els valencians. Les hortes del Maresme al segle XVIII esdevenen famoses per les seves taronges. Al llarg del XIX, la bella ciutat mallorquina de Sóller, cantada pel poeta Costa i Llobera, exporta tantes taronges a França que, encara avui, els sollerics tenen deixos francesos en la parla. I, del XVIII al XX, València es fa famosa per les seves taronges, que generaran una fabulosa indústria exportadora, el naixement d'una burgesia incipient -glossada per Joan Fuster- i el viatge de noms, sovint de clara morfologia catalana, que es veuen arreu embolicant amb papers, deliciosament decorats, les taronges dedicades a l'exportació.
També es produeixen taronges i altres cítrics a Sevilla -famosa des d'antic per aquest cultiu-, i ben conegudes a la Gran Bretanya per fabricar la famosa marmelade (Seville oranges). I?també a Múrcia, Màlaga, Portugal, Itàlia -on és molt apreciada la varietat sanguina, aquí ara pràcticament desapareguda-, a Israel, a Califòrnia (on les hi va dur un frare mallorquí de nacionalitat catalana, Juníper Serra, el 1565), altres països d'Amèrica -especialment al Carib- i, naturalment, en molts països asiàtics del sud.
