No em refereixo al que va pronunciar el rei Felip amb motiu de la celebració de la Pasqua Militar, sinó al que m'hauria agradat sentir. Us imagineu que, en comptes de presentar-se com a cabdill suprem dels tres exèrcits i cap de l'estat, ho hagués fet com algú que estima el seu país tal com representa que l'estima? En comptes d'enaltir la legió i congratular-se per la construcció del submarí Peral, hauria pogut dir: Perdoneu pel que ara us diré i per no haver-vos-ho dit abans. Si el nostre ofici -si se'n pot dir un ofici- mai ha tingut algun sentit, ara dubto que en tingui cap. Quina mena de professió és aquella que consisteix a no fer servir les eines que li són pròpies? Oi que no s'entendria que un fuster no pogués fer servir la serra, un mecànic la clau anglesa o un conductor de taxis el cotxe? D'altra banda, les guerres modernes no es combatran a canonades, sinó amb exèrcits de bates blanques. El que ara i en el futur faran falta seran més metges, infermeres, investigadors, material quirúrgic i laboratoris. Per què perdre el temps jugant a la guerra si, en cas de conflicte bèl·lic real, faríem el mateix paper que un tenista competint amb una raqueta foradada? Si de debò voleu servir la pàtria, us animo a donar fins a l'última gota de sang, però al banc de sang. I deixem les medalles per als esportistes olímpics; les bandes, a les pubilles, i oblidem-nos dels galons. Potser ja n'hi ha prou de preparar-nos per a la guerra si volem la pau. I és que jo també vull viure en pau, sense que el meu nom serveixi perquè quatre marrans pixin fora de test, se m'embalsami en vida amb una bandera i sigui la riota del «Polònia». Així és que, estimats col·legues, què us sembla si trenquem files? I que aquesta sigui la darrera vegada que trenqueu res.
