Els boscos actuen juntament amb les aigües marines com a grans embornals de carboni, alhora que són els principals i millors proveïdors d'oxigen de que disposem al planeta. Els darrers 25 anys però, segons l' informe ForESTime CREAF, els boscos catalans, tot i haver crescut en extensió, han perdut capacitat de proveir serveis ecosistèmics. Han perdut entre un 16 i un 20% la capacitat de captura de CO2 i també s'ha detectat la pèrdua d'entre un 12 i un 38 %, segons casos, de l'aigua d'escorrentia, aquella que després de ploure i caure al sòl abastirà aqüífers, rius i pantans, i que posteriorment es convertirà en aigua de boca. Una tendència, aquesta última, la disminució de disponibilitat d'aigua blava, que sembla s'accentuarà a causa del canvi climàtic les properes dècades, convertint-nos en una societat cada vegada més vulnerable i dependent de l'aigua provinent de dessaladores. Hem de tenir clar que un bosc ben gestionat ajuda a reduir el risc d'incendi (reducció combustible i tallafocs), millora la capacitat de captació de carboni (individus més resilients), i pot convertir-se en un proveïdor energètic de primer ordre (biomassa), tot generant llocs de feina i moviments econòmics d'àmbit local. Els incendis anomenats de 6a generació, que aquí amenacen d'arribar, però que hem pogut observar i ja pateixen en altres llocs del planeta (veure els de l'Estat de Califòrnia als EUA aquests darrers estius) són fruit d'unes condicions meteorològiques extremes derivades del canvi climàtic, però necessàriament han d'alimentar-se d'una massa forestal que en no haver estat sotmesa a cap tipus de gestió, queda desprotegida i a mercè d'un foc inclement. La silvicultura engloba el conjunt d'activitats relacionades amb el cultiu, la cura i la explotació dels boscos i muntanyes, i haurà de prendre cada cop més importància si volem recuperar la iniciativa en la lluita contra l'emergència climàtica. La custòdia de territori és una altra fórmula utilitzada per determinats col·lectius que a través de la compra de grans extensions de terreny i fent-ne un aprofitament sostenible aconsegueix protegir-lo i preservar-lo.
A les urbs, malgrat les queixes sovintejades de veïns per voreres aixecades per arrels, temporades amb un excés de fulles al terra, i problemes d' al·lèrgies...s'estan valorant cada vegada més les intervencions urbanístiques del que s'anomena ´verd urbà'. Ha quedat demostrat que els arbres a les ciutats a banda de captar carboni, també ajuden a mantenir una qualitat de l'aire més bona capturant partícules contaminants, ajuden a reduir l'efecte illa de calor (algunes experiències han aconseguit reduir fins a 3 graus la temperatura entre diferents barris d'una mateixa ciutat), i aporten beneficis emocionals més enllà d'embellir la ciutat. Gestionant els boscos i cuidant el verd urbà aconseguirem un país i unes ciutats més preparades per afrontar els reptes climàtics d futur.
