13 de gener de 2021
13.01.2021
Regió7

La vacuna ja ha arribat, I ara què?

12.01.2021 | 22:53
La vacuna ja ha arribat, I ara què?

L'arribada de la vacuna per a la covid-19 té moltes connotacions. Una de les més importants, per a mi, té a veure amb la capacitat científica que s'ha demostrat a nivell planetari. Investigadors d'arreu del món treballant coordinadament per a un objectiu comú. I se n'han sortit amb bona nota, si tenim en compte l'escassa i minvada inversió pública que es fa en investigació a alguns països com Espanya.

De moment, les dues que han estat autoritzades (la de Pfizer i la de Moderna), són vacunes del tipus ARNm, (de missatger). Una tipologia de vacunes que, enlloc d'injectar el gen atenuat, el que s'injecta és una proteïna capaç de generar la resposta immunitària mitjançant la producció d'anticossos que ens han de defensar de la infecció. En el cas concret de la vacuna per a la covid-19, el que s'injecta és una porció innòcua de la proteïna S (spike), una proteïna que està present a la superfície del virus SARS-CoV-2, causant de la covid-19. Altres laboratoris, com el d'AstraZeneca, estan treballant (i faran arribar) vacunes de modalitat de vector víric. Benvingudes siguin totes; la humanitat en necessitarà moltes i cap serà sobrera.

No obstant, una altra conseqüència directa de la seva arribada és que s'ha evidenciat la incompetència i inoperància de l'administració pública per distribuir-la entre la població d'una forma ràpida. Una servidora no és experta ni en vacunes ni en logística, però una veu interior em diu que, amb tants mesos com l'hem estat esperant, potser s'hagués pogut aprofitar per anar-ho planificant. Però això seria molt esperar, oi? I com en tantes altres ocasions, els acudits i burles que han aparegut a la xarxa no han estat pocs: «ara ja tenim les vacunes; haureu comprat les xeringues, oi?» o «ningú ens havia dit que, a banda de comprar-les, també les hauríem d'administrar». En fi, per plorar. I el que s'albira en totes aquestes mofes, és una clara manca de confiança de la població vers els nostres governants (que cadascú triï els «nostres» que vulgui, que per al cas és el mateix; els d'aquí i els d'allà).

I una tercera derivada, que també és un altre retrat, és la social. Els ciutadans estem espantats, i no n'hi ha per menys. Però les converses sobre la confiabilitat de les vacunes, la confiança que es té amb els mecanismes de control i avaluació sanitaris, i sobre si tenim previst vacunar-nos o no, són molt preocupants. Des del meu punt de vista denoten un sistema social que no funciona. Sense confiança amb les autoritats (s'ho han guanyant a pols des de fa anys), amb situacions de picaresca (tan característica de la nostra cultura mediterrània i del sud), i amb la idea de «primer que vacunin als altres i, si va tot bé, ja m'hi poso jo», el panorama a aquest nivell també és per fugir corrents.

La vacuna ha arribat i, a banda dels beneficis sanitaris, ens ha portat l'evidència que tenim moltes coses a revisar i sobre les quals reflexionar. Ja ho diuen, que en els pitjors moments i stàncies, apareix l'essència del que som.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.