Arreu és parla de l'efecte Illa. L'autèntic efecte Illa el sabrem el dia de les eleccions al Parlament d'aquí quatre anys. Serà el moment en que els ciutadans jutjaran l'acció que s' haurà dut a terme en aquest mandat. Ara el que estem veient és la reacció de les altres formacions polítiques que, tot i que sabien que cabia aquesta possibilitat, no la volien contemplar. I doncs? Qualsevol partit té persones més o menys expertes en llegir els estudis demoscòpics, els publicats i els no publicats, i tots els treballs venien donat que hi ha cansament de la situació política, que cal un canvi.

La crisi del 2008 va portar el naixement a Espanya del populisme «d'esquerres», les forces nacionalistes catalanes veient perillar la seva hegemonia van crear el processisme, per contrarestar aquella nova política. El que ha vingut desprès és de tots conegut, els nacionalistes pujats a d'alt del tigre independentista van anar fent fugides endavant fins a la declaració d'independència, convertint-se en un moviment nacional-populista. Per l'altre costat el nacionalisme espanyol s'activa com mai s'havia vist, en aquest període democràtic. Primer va ser Ciudadanos, i després redoblant l'aposta, Vox. Tant un com l'altre, no son res més que la resposta de l'Espanya més intransigent al moviment secessionista. Aquests deu anys de màxima tensió ha cansat i molt als catalans.

Avui, aquells que tenien que «asaltar los cielos» estan governant Espanya i C's ha demostrat ser l'experiment polític més inútil de l'historia -guanyar les eleccions a Catalunya i anar-se'n de vacances, o tenir 54 diputats al congrés i no fer-los servir-. Mentre per l'altre costat els uns i els altres es passen tot el temps discutint entre ells, per veure com s'estima més Catalunya, si des dels Lledoners o des de Waterloo. Però la independència està on estava, enlloc. Entre tanta discussió identitària, ha aparegut una pandèmia mundial que ha posat sobre la taula els problemes importants. Milions de persones arreu del món han perdut sers estimats i tots hem viscut com l'economia s'enfonsava. En aquests moments crítics s'ha vist l'autèntica fusta dels polítics i la conseqüència de les polítiques aplicades durant anys.

Entre tanta mediocritat, ha sobresortit la figura d'un polític diferent, treballador, educat, que assumeix les conseqüències dels seus actes i que a sobre sap veure el costat bo dels seus adversaris polítics. Aquest personatge ha estat com un bàlsam d'aire fresc, com un bri d'esperança, dins un món on domina la sang i el fetge.

I sí, ha passat, aquest senyor es presenta a les eleccions amb la voluntat de ser President de la Generalitat. I és clar genera il·lusió entre molts ciutadans per la seva voluntat de solucionar problemes i no de crear-ne.

Compte als incrèduls, què tenen en comú en Margall, Montilla i Illa? Que els seus cognoms contenen la «LL». Si per presidir Espanya, i ser socialista, el teu cognom ha de tenir la «Z», per fer-ho a Catalunya, necessites la «LL».