No m'acostumo a la mascareta, a dur-la com el carnet d'identitat però enganxada als llavis amb alè de la respiració dels dies d'hivern entelant les ulleres; no m'acostumo a no poder fer un cafè asseguda en una taula a les 11 del matí i encara menys a demanar-lo per endur en uns bars que han reconvertit les taules en trinxeres; no m'acostumo a parlar amb els companys amb mascareta mentre a les 6 de la tarda sona l'alarma per obrir portes i ventilar de nou. No m'acostumo a les xifres de morts, ni a les de contagis ni a expressions com velocitat de transmissió o risc de rebrot que cada dia es repeteixen sense descans a les pàgines dels diaris; no m'acostumo ni a les videotrucades ni als vermuts ni a les cerveses en línia amb els amics; no m'acostumo a les erràtiques decisions d'última hora d'un Govern que sembla viure el dia de marmota com si deu mesos després encara visquéssim en el 14 de març; no m'acostumo a no tenir plans ni a no poder-los pensar; no m'acostumo a les cues del forn ni a les mirades de suspicàcia ni als retrets quan algú s'acosta més del compte a la fila. No m'acostumo ni als teatres ni als cinemes migs buits ni al desert dels directes. No m'acostumo al toc de queda ni a portar sempre a sobre un salconduit. Però m'he acostumat al gel. Som a 15 de gener i tot està per fer. Però serà possible?
