Jéssica Albiach, cap de llista dels Comuns el 14-F (o quan sigui), proposa que els seixanta milions d'euros previstos per soterrar els Ferrocarrils de la Generalitat al centre de Manresa es destinin a allargar la via en superfície fins l'estació del Nord, amb l'anomenat tren-tram, una fórmula que consistiria fer circular els trens normals a velocitat de tramvia per un itinerari de carrers. Albiach no és manresana, i fins el número 16 de la llista que encapçala no apareix una candidata de la ciutat, Laura Oliva, la qual no li deu haver explicat de què va realment l'obra dels seixanta milions. No va de millorar el servei ferroviari, ja que només es desplaça uns dos-cents metres l'emplaçament del Baixador. El veritable objectiu del projecte és enderrocar una part del cinturó de ferro que encara destorba i limita l'estructuració de la trama urbana; en aquest cas, es permetria una connexió ben endreçada entre el sector de les Bases i el del Passeig. Si es fes realitat, encara romandria pendent d'eliminar la gran barrera de l'estació de Manresa Alta i les seves extensions fins al soterrament de Sant Cristòfol, cap al sud, i entre el polígon dels Dolors i la Parada, cap al nord. Si desviar la via de Súria (i les línies elèctriques) va permetre crear el nou barri de les Bases i la zona universitària, endreçar i soterrar l'embolic de vies de Manresa Alta donaria un impuls revolucionari a l'urbanisme manresà. Però aquestes són figues d'un altre paner, a molts any vista; tornant al present, en el cas que la utilitat urbanística d'aquest projecte no es considerés prioritària, la reivindicació que satisfaria més manresans seria dedicar els seixanta milions a les inversions necessàries per millorar la velocitat de l'actual servei entre Manresa i Barcelona. Una hora i 26 minuts és una durada excessiva t'ho miris com t'ho miris, i els usuaris poden certificar que els combois es mouen a pas de tortuga. Quants minuts es podrien esgarrapar amb seixanta milions? Valdria la pena estudiar-ho.
Demà, més consideracions.
