El 12 de desembre és va morir Jean Le Carré, pseudònim del novel·lista anglès David J. Moore. Entre els seguidors, l'escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán en una conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona va dir fa anys: si voleu saber realment què passa al món heu de llegir les novel·les de John Le Carré. Perquè fan veure com funcionen els budells del que els estats en diuen serveis d'intel·ligència, que no són altre cosa que les seves clavegueres. Els interessos de les grans corporacions com les indústries d'armament es poden permetre el luxe tant de finançar una facció en guerra, com al cap d'un temps combatre-la, perquè l'únic que volen realment és incrementar el negoci de la indústria de les armes. Quan amb una petita part del que es destina anualment als exèrcits, tindríem la sanitat i l'educació resoltes. A títol d'exemple, en plena pandèmia de la Covid-19, segons el Centre d'Estudis per la Pau, el pressupost oficial del Ministeri de Defensa espanyol és de 10.000 milions d'euros, que es dobla a 20.000 en afegir-hi les partides ocultes. L'enorme hipocresia de polítics que s'anomenen progressistes i l'actual anàlisi geopolítica pot fer caure en la desesperança, el passotisme o la indiferència que tard o d'hora haurem d'afrontar per combatre el nazisme. La tirania de «primer els de casa» és el discurs que alimenta l'extrema dreta de Vox, on és fàcil de caure-hi. Mirem els cognoms i després el color de la cara...

El coronavirus incrementarà en mil milions el nombre de pobres, de manera que es duplicarà la quantitat actual. Si el món capitalista occidental continua mirant-se el melic, defensant les fronteres armat fins les dents, alimentant la fabricació de la indústria militar de les grans potències i prosseguint amb aquesta visió tancada que es carrega de ple els valors del drets humans universals i de la solidaritat que semblaven indestructibles després de la II Guerra Mundial, s'obrirà un gran abisme en el qual ens veurem abocats amb resultats imprevisibles. La història ens demostra que quan la misèria més colla és quan desapareixen les barreres i les revolucions porten a canvis socials de consideració. O els estats intervenen amb ajuts públics buscant reequilibris de subsistència i s'eixampla la dimensió universal de la caritat amb una mirada solidària, o la inestabilitat serà imparable. La demografia és un altre dels factors que juga en contra, on la societat catalana és la més envellida d'Europa. Si no permetem que entrin els que ens han de cuidar, com ho farem? Els indicis assenyalen que la guerra que es lliure a Tunísia, Líbia, Egipte o Síria ha estat fugacitat per la penetració dels interessos occidentals que han ajudat a desestabilitzar els conflictes propis. La població s'ha vist obligada a lluitar contra sistemes corruptes per sobreviure. Pel camí es troben amb les màfies que s'enriqueixen il·lícitament, com els dirigents dels estats capitalistes, on la misèria i la marginació són el caldo de cultiu de la radicalització.