Estan sent uns mesos i unes setmanes molt dures. Decisions d'últim moment amb repercussions vitals a diferents sectors: comerç, restauració, turisme, oci nocturn,... A més, coincidint en ple període de rebaixes amb comerços tancats els caps de setmana i confinament municipal. Una situació desesperant que viuen milers d'autònoms i treballadors, el teixit productiu del nostre país. Decisions sense preavís. Ara fa gairebé un mes, a poques hores de la celebració del Nadal, s'aprovava el confinament perimetral del Ripollès i la Cerdanya. Desesperació del sector de la restauració i del turisme amb tot el gènere comprat, neveres plenes per a poder oferir els àpats de Nadal i Cap d'Any, reserves fetes de feia dies i hotels que havien tornat a obrir després d'ERTOS. Decisions sense preavís. Malauradament, aquesta és una situació que hem anat vivint durant tots aquests mesos, recordeu també a Manresa per la Fira Mediterrània?

És molt complex i difícil gestionar una crisi com aquesta però està clar que la informació s'ha de compartir i ha de fluir tant amb els sectors afectats com amb el món local. I aquí també vaig. S'ha de comptar amb la complicitat dels alcaldes i alcaldesses, dels Ajuntaments, dels Consells Comarcals i en definitiva del món local que és qui té un profund coneixement dels seus municipis, de les seves comarques i del seu territori. Ningú com els alcaldes de cada poble sap en tant grau de coneixement el que està passant als seus municipis amb una àmplia visió, i el que demanen és informació i directius clares. Haurien de ser molt diferents les mesures que s'haurien d'aplicar a un poble de 100 habitants que a una ciutat, per exemple. Cirurgia fina, potser sí, o tant sols cirurgia però és aplicar sensibilitat territorial a unes mesures que no poden ser iguals per a tothom i que no es poden prendre amb una òptica centralista. Què té a veure Sant Mateu de Bages amb Badalona? O els restaurants del Lluçanès amb els del Vallès Occidental?

Tenim un país asimètric, amb una gran diversitat territorial. El que convé a la Catalunya Central potser a Tarragona li és un desastre o a l'inversa. Les mesures centralistes, menystenint la sensibilitat territorial ens allunyen dels nostres pobles, de la gent del territori que fa mans i mànigues per a tirar endavant amb aquesta situació tant difícil i complexa. Més sensibilitat territorial i més sensibilitat amb els sectors productius. L'economia productiva genera riquesa i és el pilar fonamental sobre pivotar les polítiques socials. Quan parlem d'igualtat d'oportunitats i d'equilibri territorial ens referim també implícitament a aquesta sensibilitat que de vegades se'ns oblida.