Això afirmava el biòleg surienc, Josep Quer Sivila (Regió7, 31 de desembre de 2020), membre de l'equip de recerca de la Vall d'Hebron, en relació al virus de la covid-19.

El bagenc Josep Quer venia a confirmar una llei de la natura: tots els organismes vius es veuen obligats a canviar, per adaptar-se, si volen resistir, persistir o viure. És el que estem veient amb el coronavirus, que canvia per poder resistir, a diferència del que passa amb els humans, que malgrat aquesta pandèmia, continuem sense canviar el nostre estil de vida. És evident que el virus és més intel·ligent que els humans, ja que ell sí que canvia per no desaparèixer i nosaltres no variem el nostre comportament.

Vam ser molts els qui, al principi d'aquesta pandèmia, vam creure que sortiríem més forts d'ella i que aprendríem una lliçó molt important, amb la presència del virus entre nosaltres. Però la realitat, després de nou mesos amb el coronavirus, desmenteix el somni que teníem, ja que continuem comportant-nos com abans i per això les dades epidemiològiques són molt dolentes.

La tendència a l'alça dels indicadors de la covid-19, mostren que no estem fent bé les coses i que ens cal un canvi radical pel que fa al nostre estil de vida.

Al principi de cada any, molts acostumen a fer una llarga llista de bons propòsits per tal de viure d'una manera més sana: anar al gimnàs, deixar de fumar, passar més temps amb els fills, aprimar-se... Però la realitat és que ben aviat aquests bons propòsits s'esvaeixen i continuem fumant, deixant el gimnàs per a l'altre any, arribant tard a casa sense tenir temps per als fill, menjant d'una manera poca sana... I és que, malgrat el desig de canvi amb l'any nou, continuem amb la rutina de sempre.

En la pregària a la plaça de Sant Pere, el 27 de març passat, el papa Francesc ens encoratjà a «triar entre el que compta veritablement i el que passa, per separar el que és necessari del que no ho és».

Desgraciadament fins ara, com ens recordava el papa en la pregària del 27 de març, «ens hem deixat absorbir per allò material» i «trastornar per la presa». I per això, anestesiats per la indiferència, «no ens hem despertat davant de guerres i d'injustícies del món, ni hem escoltat el crit dels pobres i del nostre planeta, greument malalt».

Molts pensàvem que la covid-19 ens ajudaria a alçar-nos de nou i ajudar a alçar aquells que no poden fer-ho per ells mateixos. Pensàvem que aquest virus ens ensenyaria a canviar de vida i a no viure com abans, sinó d'una manera nova. Però el que veiem és que la naturalesa del virus canvia i el nostre estil de vida, dissortadament, no. Però encara estem a temps, com ens deia el papa, a saber «triar el que compta veritablement i el que passa, per separar el que és necessari del que no ho és».

Si ho fem així demostraríem que som més intel·ligents que el virus, ja que canviaríem per poder resistir.