Resulta entendridor veure com els responsables polítics de tots els partits invoquen ben estarrufats els valors del rigor democràtic i expressen un profundíssim patiment davant la possibilitat que un canvi de data electoral pugui esquerdar la virginal fe ciutadana en el sistema. Comèdia. Convertir la salut en la mesura de totes les coses o atorgar una qualitat beatífica als rituals democràtics només és una cortina darrere la qual s'amaga la realitat més prosaica: tots i cadascun d'ells es posicionen respecte de les eleccions en funció del que creuen que el seu electorat vol sentir i en funció del càlcul que fan de quina data els pot beneficiar més. A les sales de màquines dels partits no entenen altre llenguatge que el «cui prodest» que invocaven els romans per iniciar la investigació dels crims. A qui beneficia? Aquesta i no altra pregunta es fan els nostres tribuns. És així perquè són així del natural, i també perquè, de fet, no n'hi ha per tant. Ni el curs de la història de Catalunya ni les marees mercurials de la pandèmia no es desviaran per votar en un trimestre o en un altre, i encara menys per les eleccions a can Barça. O sigui que tallin-se una mica: estem fets parracs, anem amb el cor encongit i el país fa plorar. No estem per esquinçaments públics de vestits, cops teatrals al pit i llàgrimes de cocodril.