Comentàvem ahir la proposta de soterrar la via dels Ferrocarrils de la Generalitat al centre de Manresa i allargar-la fins la plaça d'Espanya. Dèiem que el veritable benefici de la inversió projectada, de seixanta milions, és urbanístic. Continuem avui la reflexió després que la Taula de Territori, Sostenibilitat i Infraestructures s'hagi queixat que el Govern municipal no l'ha consultada; en un annex del seu manifest passa llista a unes quantes propostes que s'han posat sobre la taula els darrers anys, demostració que Catalunya és més rica en idees que en diners.
Amb el seu permís, tot seguit hi direm la nostra.
El projectat allargament de la línia és una millora ridícula: 250 metres que no solucionen cap problema i, en canvi, suposen molts mesos d'obres.
En canvi, soterrar l'actual Baixador és un desllorigador urbanístic de primer ordre, perquè desfà el coll d'ampolla que escanya la comunicació entre el Passeig i el sector universitari de les Bases de Manresa. És una millora amb efectes multiplicadors.
Però no cal que el soterrament impliqui allargar la línia. Podria limitar-se al recorregut existent, mantenint el final al carrer Primer de Maig, i que l'edifici del Baixador soterrat s'aixequi al mateix indret que l'actual. Les obres es desenvoluparien en terrenys ja ocupats pel servei i no destorbarien altres finques ni vials.
La diferència de cost entre aquesta alternativa i la projectada hauria de destinar-se exclusivament a millorar la línia ferroviària en allò que realment interessa als usuaris manresans i bagencs: l'eficàcia del servei. I en aquesta matèria eficàcia significa velocitat. Com dèiem ahir, és inacceptable que el viatge de Manresa a Barcelona duri 86 minuts.
Escurcin la durada d'aquest trajecte i deixin-se estar de prolongacions si no poden ser una mica més ambicioses i afegir barris a la xarxa.
Però si els diners estalviats no han de beneficiar els manresans, no hem dit res.
