L'any 2018, en Pere Fontanals, director del diari digital Nació Manresa, va rebre amenaces públiques a la pròpia integritat física per part d'un conegut personatge de l'extrema dreta, després que el periodista hagués informat sobre activitats feixistes a la Catalunya Central. Dijous es va celebrar el judici per la merescuda i necessària denúncia que va interposar, una acció valenta per resguardar la llibertat de premsa i expressió, que va rebre més de tres-cents suports de polítics, alcaldes, entitats comarcals i periodistes d'arreu del país; a més d'una concentració a l'exterior dels jutjats, convocada per la Plataforma Bages pels Drets Civils.

Potser no ha estat la notícia del mes, ni tan sols la del dia, però sí que ajuda a evitar futures noticies que ens podrien transportar a un estat de repressió intolerable; són les notícies que garanteixen, juntament amb altres que ja han esdevingut i les que encara haurem de llegir, poder preservar la llibertat de premsa com un dels drets més preuats per gaudir d'un periodisme plural i lliure, essencial per a la supervivència d'una societat democràtica i diversa.

Davant la creixent pandèmia de periodistes de sofà i tertúlia, disposats a blanquejar les actituds més intolerables, les opinions més execrables i els comportaments més violents, calen posicions valentes com les de l'amic Pere; calen periodistes que no s'arronsin i es neguin a silenciar la paraula davant la coacció d'energúmens capaços d'amenaçar el dret humà més fonamental.

Ryszard Kapuscinski va dir que quan es va descobrir que la informació era un negoci, la veritat va deixar de ser important; però forçar sota amenaça a negociar la llibertat, no es pot tolerar, és la línia vermella que no es pot traspassar. El Pere és un periodista de peu de carrer, tinc la mania de fixar-me, a més de la lletra, en la veu de les persones; i el to honest que exhibeix, tant escrit com parlat, és el més preuat que té com a professional; el que ha defensat donant la cara sense arronsar-se, malgrat córrer el perill que li parteixin.

Molts pensaran que és valent, segurament, jo crec que és conscient; conscient del que vol dir exercir una professió que no ha de banalitzar cap intimidació amb la frase recurrent que «aquesta gent no representa la societat real», perquè és tan cert que no tenen cap interès a representar-la, com que el tenen tot en amenaçar-la, oprimir-la i anul·lar-la. El periodisme, o és lliure o és una farsa, les males persones no poden ser bons periodistes i el Pere ho és, de bon periodista; cal donar-li les gràcies per plantar cara, plantar informació i defensar el dret a fer-ho sense submissió i amb independència. No oblidem que el que ha fet el Pere defensant els seus drets és preservar els nostres.