16 de gener de 2021
16.01.2021
Regió7

Verdaguer: Cardona i Farguell de Berga

15.01.2021 | 23:27
Verdaguer: Cardona i Farguell de Berga

Mossèn Cinto va visitar Berga dues vegades, la primera el setembre de l'any 1887, quan va residir alguns dies al santuari de Queralt, durant aquesta estada va aprofitar per anar a visitar el Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong. En una carta adreçada al seu amic canonge vigatà Jaume Collell, datada el 2 de setembre de 1887, diu «ja et parlaré d'aquest santuari perla dels santuaris de Catalunya». D'aquesta estada en queda el seu poema del Pi, que ha esdevingut el símbol de la unitat i defensa de la catalanitat dels Països Catalans.

Verdaguer tornaria a Berga del 23 al 25 de juny del 1901, pels Jocs Florals. Aquest certamen literari va ser convocat per l'Ajuntament berguedà a petició de totes les entitats locals, que s'havien sumat a la idea del Foment Regionalista Berguedà. La convocatòria havia estat efectuada per l'alcalde Josep Cardona, i en el volum XI (1899-1902) del seu epistolari transcriu la carta de l'alcalde berguedà Cardona a Verdaguer.

El polític diputat al Congrés i senador a Madrid Manuel Farguell de Maguerola, de casa pairal a la plaça de Sant Pere de Berga i a Barcelona on ara hi ha El Corte Inglés del Portal de l'Àngel, el va hostatjar a casa seva a Berga aquests dies. Verdaguer va beneir al santuari de Queralt la bandera de la societat coral Unió Berguedana, conegut actualment a Berga pel Coro, i la de la Nova Lira de Gironella, que havien estat regalades pel diputat Farguell. La reina de la festa literària va ser la berguedana Humbelina Blanxart i de Fortuny, i, quan es va casar amb Ramon Galard y Florejachs, el casament el va oficiar Jacint Verdaguer a l'església de la Mercè de Barcelona.

Verdaguer va instituir com un dels seus marmessors testamentaris Manuel Farguell, però quan ell es va presentar a Vila Joana de Vallvidrera, on Verdaguer havia mort el 10 de juny del 1902, es va trobar que el poeta havia fet un nou testament, poques hores abans de morir, i el revocava de la seva funció de marmessor.

La família Cardona del carrer de Sallagosa de Berga i la del polític Farguell de la plaça de Sant Pere però van tenir una estreta relació amb Verdaguer, i mossèn Cinto, a més a més del poema berguedà del Pi de les Tres Branques, té uns fantàstics versos datats l'any 1887 que diuen «De Berga pastora, / Verge de Queralt, / d'eix cel que us corona / guiau-nos a dalt».

Malauradament, aquests versos sobre Queralt romanen molt oblidats, caldria que una placa de marbre fos col·locada al santuari de Queralt en record i homenatge permanent de la ciutat de Berga a la Mare de Déu de Queralt i Verdaguer.

Sort n'hi ha que el carrer del Pujol de Baix un alcalde de Berga el va batejar amb el nom del poeta Jacint Verdaguer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit