16 de gener de 2021
16.01.2021
Regió7

Viure de la política

15.01.2021 | 23:27
Viure de la política

Per evitar interpretacions equivocades vull palesar el meu reconeixement i el meu respecte envers aquelles persones que es dediquen a la política com a servei públic en defensa d'uns ideals socials justos. Per la meva modesta trajectòria social conec de prop la dedicació, sacrifici i altruisme de moltes persones que decideixen involucrar-se en el món de la política. Tanmateix, cal admetre que també hi ha polítics sense escrúpols que, per tal de perpetuar-se en els càrrecs, se'ls en fot tot plegat. Prescindeixen dels seus principis –si en tenen– per poder continuar vivint de la política.

Per evitar l'actual desprestigi de la política caldria legislar per limitar la durada dels càrrecs públics. I els partits polítics també haurien de regular la durada en els seus propis càrrecs. Si hom desitja continuar participant en la vida política, pot fer-ho des de la militància de base.

Ja ho va dir l'alemany Max Weber, filòsof, economista, jurista, politòleg i sociòleg : «Hi ha dues maneres de fer de la política una professió. O es viu per a la política o es viu de la política». En aquest país malauradament sobren els «vividors de la política».

Amb motiu de les properes eleccions al Parlament de Catalunya, aquests dies és notícia el polític Miquel Iceta i Llorens. El seu currículum acadèmic és poc brillant: va iniciar la carrera de Ciències Químiques, que va abandonar. Va continuar amb la carrera d'Econòmiques, que també va abandonar. I, tot seguit, va empalmar amb una carrera política a la qual es va enganxar com una paparra.

El seu currículum polític és més gloriós: després del seu fracàs universitari, als 27 anys comença la seva fecunda trajectòria. Regidor de l'Ajuntament de Cornellà (1987-1991); director del Departament d'Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern espanyol (1991-1995) ; sotsdirector d'aquest mateix gabinet (1995-1996); diputat al Congrés a Madrid (1996-1999); Diputat al Parlament de Catalunya (des del 1999 fins al dia d'avui). Paral·lelament ha tingut altres càrrecs rellevants dins el PSOE i el PSC.

No se li coneix cap altre ofici; trenta-tres anys dedicats a la política. Ara, quan s'ha evidenciat que les enquestes de les properes eleccions a Catalunya no li eren favorables, ha decidit fer un pas al costat per deixar lloc a un altre candidat, el qual sembla que està més ben valorat entre l'electorat. Aquesta decisió, però, no és pas una jubilació de la política. En absolut. És un gest forçat per motius electorals però que acabarà sent degudament recompensat.

Al seu dia no va poder presidir el Senat tal com desitjava, però ara el jefe ben segur que el compensarà amb un altre il·lustre càrrec. L'Iceta és un d'aquells polítics camaleònics que no tenen manies a transmutar-se per assegurar-se una poltrona. Ha estat sempre un grimpador sense importar-li a qui havia d'adular. És una clonació d'aquell còmic dels anys setanta, en Felipito Tacatún, que sempre acabava les seves actuacions amb aquell famós estirabot: «Yo, sigo!».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit