És possible que per la urgència de la covid ens n'hàgim oblidat, però fa temps que patim una altra pandèmia contra la qual -que jo sàpiga- no existeixen plans de vacunació: la pressa. Som la generació dels pollastres sense cap. Vivim tan accelerats i tot és tan efímer, tan fugaç, que resulta molt complicat entendre o consolidar pràcticament res. Però potser no és tan difícil; n'hi hauria prou d'apel·lar a la història.

Si avui ens preguntem, per exemple, pel gegantisme de Madrid, caldria retrocedir forçosament fins a l'any 2000, quan José María Aznar guanya les seves segones eleccions, però ja amb majoria absoluta i es desencadena. El model radial, de quilòmetre zero on tot l'humà i el diví ha de passar per Madrid, ja venia de sèrie, però a partir d'aquell moment posa el turbo.

Aznar tenia un pla i el va executar al peu de la lletra. És obvi que hi han influït altres factors, però és evident que el rodet de la capital ha funcionat -i funciona- a tot tren; mai més ben dit si atenem, per exemple, el disseny de l'alta velocitat. I si a un mes de les enèsimes eleccions a Catalunya ens espremem el cervell de per què seguim instal·lats en la perversa dinàmica de bons i mals catalans, allà hauríem de retrocedir una miqueta més: fins a l'estiu del 1984, en plena tempesta pel cas Banca Catalana, quan Pujol va deixar anar aquella frase lapidària de: «D'ara endavant, d'ètica i moral en parlarem nosaltres».

Jordi Amat recull aquest episodi en el seu desassossegant El fill del xofer, una lectura imprescindible per desxifrar algunes claus de com va créixer l'antagonisme a Catalunya a l'ombra d'un poder gairebé omnímode durant dues dècades. A les seves pàgines es pot ensumar la merda que s'acumulava sota el suposat oasi català. I sí, ja sé que la realitat sempre és més complexa, però potser en aquell episodi de prestidigitació, on un escàndol de corrupció financera que investigava la justícia es va transformar en element de martirologi polític, puguem respondre a la pregunta del milió: quan es va començar a malmetre tot. D'aquelles llavors, aquestes collites.