Aquests dies, amb motiu de la celebració de la vista del judici contra l'autor de greus amenaces al periodista Pere Fontanals, s'ha fet públic un manifest de suport al director de l'edició comarcal de NacióDigital i en defensa de la llibertat de premsa. La relació d'entitats, col·lectius i persones signants en solidaritat a la persona i a la causa és extensa i àmplia. El seu mal ha consistit a desemmascarar qui és qui en l'activisme feixista bagenc, sovint de tipus intimidatori i violent. Les cendres del feixisme franquista mai no s'han apagat del tot, i ben contràriament aquests darrers anys hem assistit estupefactes al seu reviscolament, atiat per l'espanyolisme més ranci i involucionista. Els Hermanos Cruzados d'ara no són sinó els Guerrilleros de Cristo Rey d'abans, i els seus mercenaris bé podrien ser els nets d'aquells militars reservistes partidaris d'afusellar mig país per preservar el llegat del dictador. Una herència fonamentada en l'odi a la democràcia, les polítiques d'esquerres i el reconeixement de la plurinacionalitat. Odiats, els catalans més aviat tendim a l'autoodi i a amagar el cap sota l'ala. Som més ovelles que llops. Potser per això admirem tant el Manelic de Terra Baixa. Però entremig de tanta llana al clatell, també hi ha ovelles valentes capaces de plantar cara i dir les coses pel seu nom, encara que això comporti persecucions, amenaces, linxaments a les xarxes i una certa indefensió. Aquest és el cas de Pere Fontanals, del fotoperiodista Jordi Borràs i també, en el passat, de Xavier Vinader, condemnat i empresonat per haver gosat investigar i denunciar les clavegueres de l'Estat. Impedir que això es repeteixi és cosa de tots, i sobretot d'aquells que, disposant dels mitjans, en comptes d'evitar-ho, més aviat semblen afavorir-ho.